045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

aixa, coberta de mangles espessos que creixien part damunt
de l’aigua. Va amagar la canoa, encara surant, entre
l’espessor, amb la proa cap a mar, i es va asseure a la popa
amb el rem baix a la mà. I quan el vaixell passava lliscant, ell
es va disparar com un llamp fins al costat de la nau, amb un
cop de peu cap enrere va bolcar i enfonsar la canoa, va grimpar
pels cadenots i, deixant-se caure damunt les taules de
coberta tan llarg com era, es va aferrar a una argolla empernada
que hi havia allí i jurà que no es deixaria anar encara
que l’esbocinessin.
Fou debades que el capità l’amenaçà de tirar-lo per la
borda, i també va brandar un matxet prop dels seus canells
nus. Queequeg era el fill d’un rei i Queequeg no es va bellugar.
Impressionat per aquell valor i per aquell desig salvatge
de visitar la cristiandat, el capità finalment va cedir i li va dir
que podia sentir-se com si fos a casa. Però aquell jove salvatge
extraordinari —aquell Príncep de Gal.les 12 de la mar—,
no va veure mai la cabina del capità. L’instal.laren entre els
mariners i el convertiren en balener. Però així com el tsar
Pere s’agradava de treballar a les drassanes de ciutats estrangeres,
Queequeg no va refusar aquella ignomínia aparent si
amb allò podia guanyar feliçment el poder d’il.lustrar els
seus compatriotes incultes. Car en el fons —em digué—, es
movia per un profund desig d’aprendre entre els cristians les
arts amb les quals poder fer el seu poble més feliç del que
era; encara més: fer-lo més bo del que era. Però, ai las!, les
pràctiques dels baleners ben aviat el convenceren que també
els cristians podien ser vils i miserables; és a dir, infinitament
més que els idòlatres del seu pare. Finalment arribà al
vell Sag Harbor, i allí va veure què hi feien els mariners, i
després va anar a Nantucket i veié també com gastaven els
seus guanys en aquella ciutat; pobre Queequeg, ho va donar
tot per perdut. Va pensar: «El món és malvat a tots els meridians;
moriré pagà.»
I així, un vell idòlatra de cor vivia entre aquells cristians,
usava la seva mateixa roba i intentava de parlar el seu argot.
111