045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

de tenda estranya, o millor una cabana, instal.lada una mica
darrere del pal major. Semblava només una construcció
temporal, utilitzada en el port. Era de forma cònica, d’uns
deu peus d’alçada, feta amb les tires llargues i enormes dels
ossos tous i negres agafats de la part mitjana i més alta de les
mandíbules de la balena franca. Plantades pels extrems amples
a la coberta formant cercle, aquestes peces s’enganxaven
les unes a les altres, inclinades, i el cim s’unia fent un
manoll, on les fibres peludes a lloure onejaven com el plomall
d’algun vell cap suprem de la tribu Pottowottamie.
Una obertura triangular donava a proa, de manera que qui
fos dins dominava una vista completa cap endavant.
I mig amagat en aquesta estranya instal.lació, finalment
en vaig trobar un, l’aspecte del qual semblava tenir autoritat
i que, com que era migdia i el treball del vaixell s’havia
suspès, ara gaudia d’un descans de la tasca de comandament.
Estava assegut en una cadira de roure de les antigues,
tota retorçuda i amb talles curioses; el seient era fet d’un entrellaçat
sòlid del mateix material flexible de la cabana.
Potser no hi havia res de gaire particular en l’aparença
del vell que vaig veure: era bru i cepat, com la majoria dels
vells mariners, i anava ben embolicat en un capot de pilot
blau, tallat a l’estil quàquer. Tenia una xarxa, fina i gairebé
microscòpica, d’arrugues minúscules que li envoltaven els
ulls, segurament produïda per les seves travessies continuades
entre moltes de galernes inclements, sempre de cara a
sobrevent; per aquestes causes els músculs del voltant dels
ulls es tavellen. Aquesta mena d’arrugues als ulls són de
molta eficàcia en la sorruderia.
—És el capità del Pequod? —vaig dir avançant cap a
l’entrada de la tenda.
—Suposem que sigui el capità del Pequod, què li busques?
—va preguntar ell.
—Tinc pensat embarcar-me.
—Ho tens pensat, oi? Ja veig que no ets de Nantucket...
has estat mai dins un bot esfondrat?
127