045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—No me n’aniré —digué el foraster— fins que no em
digueu que sí. Feu per mi el que voldríeu que jo fes per vós
en un cas semblant. Perquè vós també teniu un fill, capità
Ahab... encara que només sigui una criatura i que el tingueu
sa i estalvi al niu de la vostra llar... un fill de la vostra vellesa...
sí, sí, ja cediu, ho veig... correu, correu, mariners i prepareu-vos
per bracejar les vergues.
—Alto! —cridà Ahab—. No toqueu ni una filàstica —i
amb una veu que, en allargassar-se, marcava cada paraula—:
Capità Gardiner, no ho faré. Fins i tot ara ja perdo massa
temps. Adéu-siau. Que Déu us beneeixi i que em perdoni,
però cal que me’n vagi. Senyor Starbuck, mireu el rellotge de
bitàcola i d’aquí a tres minuts, ni més ni menys, feu marxar
tots els forasters. Després torneu a bracejar a proa i que el
vaixell navegui com abans.
Es va girar d’una revolada, amb la cara desencaixada, i
va baixar a la seva cabina. El capità foraster va quedar esbalaït
davant la negativa incondicional i absoluta al seu delerós
desig. Però sortint de la seva perplexitat, Gardiner va anar
ràpidament cap al costat i més que baixar al seu bot s’hi va
deixar caure. I així va retornar al seu vaixell.
Ben aviat tots dos vaixells separaren els seus deixants, i
mentre el vaixell foraster va romandre a la vista, el varen
veure guinyar aquí i allí, cap a cada taca fosca, per petita que
fos, que hi havia a la mar. Les seves vergues giraven en rodó
cap a una banda i a una altra. Pegava bordades a babord i a
estribord, i ara avançava contra el mar de cara, adés l’empenyien
les ones per la popa. Durant tot el temps, els mastelers
i les vergues anaven carregats de mariners, densament
arraïmats, com tres alts cirerers quan els nois van a collir cireres
de les seves branques.
Però per la seva manera d’aturar-se i de virar tan funesta,
es veia clarament que aquell vaixell que plorava escuma
encara no havia trobat consol. Era Raquel que plora pels
seus fills que ja no hi són. 170
643