045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

com si no s’adonés d’aquella irreverència i, en veure’m, va
llambregar inquisitòriament a Peleg.
—Diu que és el nostre home, Bildad —va fer Peleg—.
Vol embarcar-se.
—Vols? —digué Bildad en to greu, girant-se per mirar-me.
—Vull —vaig contestar en el seu mateix to, tan intensament
quàquer com ell.
—Què us sembla, aquest jove, Bildad? —preguntà Peleg.
—Anirà bé —digué Bildad mirant-me, i després va
continuar sil.labejant en el seu llibre en un xiuxiueig prou
audible.
Vaig pensar que era el quàquer més estrafolari que havia
vist mai, especialment quan Peleg, el seu amic i antic company,
semblava tan fatxenda. Però no vaig dir res, només
vaig mirar vivament al meu voltant. Aleshores Peleg va obrir
un bagul i en va treure un rol, va col.locar ploma i tinter davant
seu i es va asseure davant una tauleta. Vaig començar a
pensar que ja era ben hora de decidir entre mi mateix en
quins termes estaria disposat a comprometre’m per al viatge.
Jo estava assabentat de sobres que en el negoci de la balena
no es pagaven sous, sinó que tots els mariners, inclòs el
capità, es repartien els beneficis en allò que en deien parts, i
que aquestes parts eren proporcionals al grau d’importància
de les tasques en la companyia del vaixell. També sabia que,
essent mariner verd en l’art del baleneig, la meva part no seria
gaire gran; però considerant que jo estava avesat a la mar,
que podia servar un vaixell, entollar un cap i tot això, no
tenia cap mena de dubte, per tot el que havia sentit dir,
que m’oferirien dues-centes setanta-cinc parts com a mínim
—és a dir, la dues-centes setanta-cinquena part del benefici
net del viatge, fos aquest benefici el que fos. I tot i que aquesta
dues-centes setanta-cinquena part era allò que en diuen
una part a la llarga, era millor que no res. I si teníem un viatge
sortat, gairebé em pagaria la roba que hi hauria d’utilitzar,
per no parlar dels tres anys alimentat i allotjat a bord,
pels quals no hauria de pagar ni un clau.
134