045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

gua. Jo m’haig de posar una cua d’oreneta i un capell de trona.
Això mateix. Eeep! Ei! M’ha caigut la gorra per la borda!
Senyor, Senyor! Que els vents que vénen del cel siguin tan
mal educats! Quina nit tan fastigosa, noi!
122. mitjanit, a dalt. trons i llamps
(La verga de gàbia. Tashtego hi passa més trinques.)
—Mmm, mmm. Prou de trons! Trons a bastament i de
més hi ha aquí dalt! De què serveixen els trons? Trom, trom,
trom, no volem trons, volem rom. Doneu-nos un got de
rom, trom, trom, trom.
123. el mosquet
Durant els cops més forts del tifó, l’home de l’arjau de mandíbula
del Pequod havia estat escopit diverses vegades per la
coberta, tot fent ziga-zagues, a causa del moviment espasmòdic
del timó. Encara que s’hi havien lligat bossells per
evitar allò, els havien deixat una mica fluixos perquè era indispensable
que l’arjau tingués una mica de joc.
En una galerna dura com aquella, mentre que el vaixell
no és altra cosa que una sageta estamenejada per l’huracà, no
és gens estrany veure les agulles del compàs que, de tant en
tant, giravolten esbojarradament. I així fou amb el Pequod.
Gairebé a cada batzegada, el timoner no havia deixat d’observar
la velocitat de terbolí amb què les agulles giraven damunt
la rosa dels vents. És un espectacle que gairebé ningú
no pot observar sense una mena d’emoció inusitada.
Unes hores després de la mitjanit, el tifó va amainar força,
tant que, gràcies als esforços estrenus de Starbuck i de Stubb
621