045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

enignament en passar però no digueren ni un mot als
nostres guaites; a l’entretant, a sota es va sentir la salutació
del castell de popa.
—Ah, de la nau! Heu vist la Balena Blanca?
Però quan l’estrany capità, inclinant-se sobre la pàl.lida
orla, estava a punt de posar-se la trompa a la boca, no se
sap com li va caure de la mà dins l’aigua; amb el vent que
s’aixecava de sobte, va maldar en va per fer-se sentir sense
l’instrument.
A l’entretant, el seu vaixell augmentava la distància entre
totes dues naus. Els mariners del Pequod demostraren de diverses
maneres silencioses que havien observat aquell incident
ominós només en esmentar el nom de la Balena Blanca
a un altre vaixell. Ahab es va repensar un moment: gairebé
semblava que volia arriar un bot per abordar el vaixell desconegut,
si el vent amenaçador no li ho hagués impedit.
Però, aprofitant l’avantatge de la seva posició a sobrevent, va
tornar a agafar la trompa i, sabent per l’aspecte que l’altre
vaixell era de Nantucket i que ben aviat tornaria a port, va
cridar molt alt:
—Ei, vosaltres! Això és el Pequod, que fa la volta al món!
Digueu-los que enviïn les cartes, a partir d’ara, a l’oceà Pacífic!
I si d’aquí a tres anys no he tornat a casa digueu-los que
les enviïn a...
En aquell moment els dos deixants es creuaren clarament
i a l’instant, d’acord amb els seus costums singulars,
estols de peixons inofensius, que durant alguns dies havien
nedat plàcidament a tocar de nosaltres, saltaren amb aletes
que semblaven estremides, i s’arrengleraren de proa a popa
als flancs del vaixell desconegut.
Tot i que en el decurs dels seus viatges continuats Ahab
devia haver-se adonat sovint d’aquell espectacle, val a dir
que per a un home maníac les trivialitats més insignificats
tenen significats capriciosos.
—Us en aneu lluny de mi, oi? —va mormolar mirant
dins l’aigua.
314