045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ell, com una ploma. La va carregar i va ataconar el tabac
amb el polze. Però just havia acabat d’encendre el llumí rascant-lo
amb l’aspre paper de vidre del seu palmell, quan
Tashtego, el seu arponer, que tenia els ulls fits a sobrevent
com dues estrelles immòbils, tot d’un plegat es va deixar
caure com un llamp damunt el seu seient i va cridar, en un
esperitat apressament:
—A sotavent! Tot a sotavent i endavant! Són aquí!
Per a un home de terra ferma, en aquell moment no haurien
estat visibles ni balenes ni cap senyal d’arengades. No hi
havia res més que una mica de turbulència de l’aigua d’un
verd esblanqueït, uns bafs imperceptibles i dispersos de vapor
que hi planaven a sobre i que es desfeien empesos cap a
sotavent, com el celatge confós provinent de l’onatge blanc i
mòbil. De sobte, l’aire va vibrar i va dringar, per dir-ho així,
com si estigués damunt planxes de ferro escaldades intensament.
Sota aquest onatge arremolinat, i parcialment sota una
capa prima d’aigua, nedaven les balenes. Vist per endavant de
totes altres indicacions, els bafs de vapor que llançaven semblaven
els missatgers precursors, els adalils destacats a galop.
Totes quatre baleneres ja perseguien adelerades aquella
única clapa d’aigua i d’aire turbulents, que, però, s’entestava
a allunyar-se d’allí. Voletejava aquí i allí, com una massa de
bombolles entremesclades, arrossegades avall en un corrent
ràpid entre turons.
—Remeu, remeu, fills meus! —digué Starbuck als seus
homes, en un xiuxiueig fluixet però intensament concentrat.
I l’esguard dels seus ulls, fit i esmolat, es disparava proa
enllà gairebé com dues agulles visibles de dos compassos de
bitàcola infal.libles. No va dir gaire cosa a la seva tripulació,
ni la tripulació no li va dir res a ell. El silenci del bot només
fou trencat, adesiara, per un dels seus sospirs peculiars, ara
aspres en donar ordres, adés suaus amb precs.
Que diferent que era el sorollós petit Pendeloc.
—Canteu fort, estimats, i digueu quelcom! Brameu i remeu,
trons i llamps del meu cor! Encalleu-me, encalleu-me
297