18.06.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Ah, noi, ja ets aquí? Les monedes falses no tornen tan aviat.<br />

Dóna’m això. Què! Aquest bòtil m’hauria arribat ple a vessar<br />

si no fos pel teu ball de Sant Vit... au, fora, tremolí! Oficials,<br />

avanceu! Que les vostres llances es creuin davant meu. Ben<br />

fet! Deixeu-me tocar-ne els tallants.<br />

En dir això, va allargar una mà i va agafar les tres llances<br />

aparellades formant estrella en el punt on es creuaven; i tot<br />

d’un plegat els va donar una sacsejada nerviosa, tot mirant<br />

fixament de Starbuck a Stubb i de Stubb a Flask. Va semblar<br />

com si per una volició interior desconeguda hagués intentat<br />

introduir en l’interior dels tres homes la mateixa emoció fogosa<br />

acumulada dins el flascó de Leyden de la seva pròpia<br />

vida magnètica. Els tres oficials varen cedir davant el seu aspecte<br />

fort, ferm i místic. Stubb i Flask miraren a un costat.<br />

L’esguard honest de Starbuck va mirar a terra.<br />

—És en va! —exclamà Ahab—. Però potser ja està bé<br />

així. Perquè si tots tres haguéssiu agafat una sola vegada el<br />

xoc ple de força, aleshores la meva electricitat potser hauria<br />

expirat fora de mi. També per ventura us hauria fet caure<br />

morts a terra. Per ventura no ho necessiteu. A baix les llances!<br />

I ara, oficials, us nomeno a tots tres copers dels meus<br />

tres parents pagans, aquests tres honorables nobles i cavallers,<br />

els meus valents arponers. Refuseu la tasca? I què en<br />

dieu, doncs, de quan el gran papa renta els peus dels pidolaires,<br />

utilitzant la tiara com a ribella? Oh, els meus dolços<br />

cardenals! La vostra mateixa condescendència us farà doblegar-vos<br />

a aquest gest. No us ho ordeno, sou vosaltres que ho<br />

voleu fer. Arponers! Talleu els lligams i traieu els mànecs.<br />

Obeint l’ordre en silenci, els tres arponers romangueren<br />

aguantant la part nua dels seus arpons, d’uns tres peus de<br />

llarg, amb les llengüetes cap amunt, davant d’Ahab.<br />

—No m’apunyaleu amb aquest acer esmolat! Inclineulos.<br />

Inclineu-los! Que no sabeu quina és la part del mànec?<br />

Gireu el forat cap amunt! Així, així. Ara avanceu vosaltres,<br />

copers. Els ferros! Agafeu-los i aguanteu-los mentre jo<br />

aboco!<br />

234

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!