045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

aquest arponer és un boig fermador, i jo no faig comptes de
dormir amb un boig. I vós, mestre, sí, vós, hostaler, per intentar
fer-m’hi dormir amb tot el coneixement, us faríeu
mereixedor de persecució criminal.
—Ai ui! —va dir l’hostaler respirant fondo—. M’heu fet
un sermó força llarg per ser un home que té el costum de
xumar ara i adés. Estigueu tranquil, home, estigueu tranquil.
L’arponer del qual us he parlat acaba d’arribar de les
Mars del Sud, on va comprar un munt de caps embalsamats
de Nova Zelanda, unes peces magnífiques a fe, i ja els ha venuts
tots tret d’un, que és el que intenta vendre anit perquè
demà és diumenge i no estaria bé vendre caps humans pels
carrers quan la gent va a l’església, oi? Diumenge passat ho
volia fer, però jo el vaig aturar just quan sortia per aquesta
porta amb quatre caps lligats amb una corda, que semblaven
un manat de cebes.
Aquesta explicació va aclarir el misteri que, altrament,
hauria estat inexplicable i va demostrar que, ben mirat,
l’hostaler no tenia cap intenció de rifar-se’m. Però, al mateix
temps, què podia pensar jo d’un arponer que romania pels
carrers un dissabte a la nit fins entrat el sant dia del diumenge,
dedicat a un negoci tan canibalesc com és vendre
caps d’idòlatres morts?
—Podeu estar segur, hostaler, que aquest arponer és un
home perillós.
—Paga quan toca —fou la resposta—. Au, que ja s’ha fet
molt tard i és millor que gireu cua... és un bon llit. Sal i jo vàrem
dormir en aquest mateix llit el dia que ens ajuntàrem.
Hi ha lloc de sobres perquè hi dormin dos que tenen mala
jeia, és un gran llit omnipotent. Que, abans que ho deixéssim
estar, Sal posava el nostre Sam i el menut Johnny als
peus. Però una nit, tot somiant, em vaig bellugar molt i, no
sé com, vaig fer caure Sam a terra, i per poc que no es trenca
el braç. Després d’això Sal va dir que no podia ser. Au, veniu
per aquí, us donaré un llum en un tres i no res —dient això
va encendre una espelma i me la va allargar, i es va oferir a
69