045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

castanyers bells i magnificents, com canelobres, ofereixen al
vianant els seus cons afusats i drets en floració atapeïda. Tan
omnipotent és l’art que a molts barris de New Bedford ha
sobreposat vistoses terrasses de flors damunt les roques eixorques
abandonades el dia final de la creació.
I les dones de New Bedford floreixen com les seves roses
vermelles. Però les roses només floreixen a l’estiu i en canvi la
color delicada de les seves galtes és perenne com la claror del
sol al setè cel. Enlloc del món no trobareu comparació possible
a aquesta florida, com no sigui a Salem, on m’han dit que les
noies joves fan una aroma d’almesc que els seus estimats mariners
les flairen a moltes milles de la costa, com si s’acostessin a
les Moluques aromàtiques en lloc d’arribar als sorrals puritans.
7. la capella
En aquesta mateixa ciutat de New Bedford hi ha la Capella
dels Baleners, i pocs són els sorruts mariners enrolats per als
oceans Índic o Pacífic que deixin de fer una visita dominical
al lloc. Naturalment, jo no ho vaig deixar de fer.
En tornar a la meva primera passejada dominical, vaig
sortir novament per a aquesta missió especial. El cel havia
canviat: el fred asolellat i serè havia esdevingut boira i aiguaneu.
Embolicat amb la meva jaqueta aspra de tela anomenada
de pell d’ós, em vaig obrir camí durament contra la rufaga
persistent. En entrar, vaig trobar-me una congregació
dispersa de mariners, de mullers de mariners i de viudes de
mariners. Hi planava un silenci ofegat, només trencat adesiara
pels esbufecs de la tempesta. Cada adorador silenciós semblava
haver-se instal.lat conscientment lluny de l’altre, com si
cada pena silenciosa fos un sentiment aïllat i incomunicable.
El capellà encara no havia arribat, i totes aquelles illes silencioses
d’homes i dones seien mirant fixament algunes làpides
de marbre vorejades de negre, incrustades al mur a
86