045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

querra, i altre cop a la dreta, gairebé en el temps d’un tic-tac
de rellotge, i a cada instant semblava a punt de trencar-se en
estelles. Ningú no feia res, i no semblava possible que es pogués
fer res. Els qui eren a coberta corregueren cap a la proa i
allí romangueren mirant la botavara com si fos la mandíbula
jussana d’una balena exasperada. Enmig d’aquella consternació,
Queequeg es va agenollar destrament i va avançar anguilejant
sota el recorregut de la botavara, va atrapar al vol
un cap de corda, va assegurar-ne un extrem a l’orla i, llançant
l’altre extrem com un llaç, va enganxar la botavara quan li
passava per damunt el cap. A la següent sacsejada, la verga
quedà capturada d’aquesta manera i tot es va salvar. La goleta
fou posada proa al vent i mentre els mariners desamarraven
el bot de popa, Queequeg es va despullar fins a la cintura
i va saltar pel costat tot fent un bot en arc viu.
Durant tres minuts o més va nedar com un gos, estirant
els seus braços llargs davant d’ell i mostrant adesiara les espatlles
brunes entre l’escuma gelada. Vaig intentar veure
l’individu gran i gloriós, però no vaig trobar ningú a qui salvar.
El passerell se n’havia anat a fons. Disparant-se a ell mateix
perpendicularment des de l’aigua, Queequeg va pegar
una llambregada al seu voltant; va semblar que veia com estava
l’afer, es va capbussar i va desaparèixer. Pocs minuts
després va tornar a emergir, nedant amb un braç i amb l’altre
arrossegant una forma sense vida. Immediatament el bot
els va recollir. El pobre estúpid fou retornat. Tots els mariners
declararen que Queequeg era un formidable bon jan. El
capità es va disculpar. D’aquella hora ençà jo em vaig aferrar
a Queequeg com una pegellida. Sí, fins que el pobre Queequeg
va fer el seu darrer llarg capbussament.
Hi ha hagut mai tanta d’inconsciència? Queequeg no
semblava creure que es mereixia amb tot el dret una medalla
de les Societats Humanitàries i Magnànimes. Només va
demanar aigua —aigua dolça— per llevar-se la sal. Fet això,
es va posar roba seca, va encendre la pipa i, repenjant-se a la
borda i mirant plàcidament els qui el voltaven, semblava dir
117