045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

sempre i, si s’escau, que Déu et salvi per sempre, passi el
que passi.
(Ahab se’n va; Pip fa una passa endavant.)
—Aquí era ell fa un instant, i jo sóc en el seu aire... però
estic sol. Si ara almenys fos aquí el pobre Pip, ho podria
aguantar, però ha desaparegut. Pip! Pip! Ding, dong, ding!
Qui ha vist en Pip? Deu ser per aquí dalt. Provem la porta.
Què passa? No hi ha pany, ni biuló ni barra, i en canvi no
s’obre. Deu ser l’encanteri, ell m’ha dit que em quedés
aquí, sí, i m’ha dit que aquesta cadira empernada a les taules
era meva. Aquí, doncs, m’asseuré, contra el jou, just al
bell mig del vaixell, amb tota la quilla i els tres pals davant
meu. Els nostres vells mariners diuen que els grans almiralls,
en les seves naus fosques de setanta-quatre canons, a
vegades s’asseien a taula aquí i senyorejaven sobre fileres de
capitans i lloctinents. Ah! Què és això? Xarreteres i xarreteres!
Tot de xarreteres que vénen en munió! Feu passar les
garrafes tot al voltant. Encantat de veure-us, ompliu els
vostres gots, monsieurs! Quina estranya sensació, ara, quan
un xicot negre és amfitrió d’homes blancs amb cordonet
d’or a les casaques! Monsieurs, heu vist un tal Pip?... un
minyonet negre, de cinc peus d’alçada, d’aspecte patibulari,
i molt covard? Una vegada va saltar d’una balenera...
l’heu vist? No! Molt bé, doncs, torneu a omplir els gots, capitans,
i beguem per la vergonya de tots els covards! No dic
cap nom, només vergonya damunt d’ells! Poso un peu damunt
la taula. Vergonya per a tots els covards!... Xissst!
Aquí dalt ara sento l’ivori... Oh, amo, amo! Em sento de veritat
molt aclaparat quan camineu damunt meu. Però em
quedo aquí, encara que aquesta popa topi contra les roques,
i obrin una via d’aigua i les ostres vinguin a fer-me
companyia.
645