045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

continuat amb el mateix silenci tot el temps. Però he pensat
que potser havíeu sortit tots dos i havíeu tancat per guardar
el vostre equipatge. Ai, ui!... Mestressa! Un assassinat! Senyora
Hussey! Apoplexia!
I amb aquells crits va arrencar a córrer cap a la cuina, i jo
al darrere.
Ben aviat va comparèixer la senyora Hussey amb un pot
de mostassa a la mà i amb una vinagrera a l’altra; acabava de
deixar l’ocupació d’omplir les setrilleres i a l’entretant escridassava
el seu negret.
—La llenyera! —vaig cridar—; per on s’hi va? Correu, per
l’amor de Déu, i agafeu alguna cosa per forçar la porta... la
destral!, la destral!... ha tingut un atac, hi podeu pujar de peus!
I cridant, tornava a pujar escales amunt esvalotadament
i amb les mans buides, quan la senyora Hussey va interposar
el pot de mostassa i la vinagrera, i tot el vinagre de la seva expressió.
—Què et passa, jove?
—Agafeu la destral! Per l’amor de Déu, correu a buscar
el doctor, que hi vagi algú, mentre jo esbotzo la porta!
—Ei, un moment —digué l’hostalera, deixant la vinagrera
per tenir una mà lliure—. Un moment. Parleu d’esbotzar
una de les meves portes? —i amb això em va agafar
un braç—. Què us passa? Què us passa, mariner?
Amb calma, però de la manera més ràpida possible, li
vaig donar entenent tot l’afer. Sense adonar-se’n es va acostar
la vinagrera a una banda del nas, va rumiar un instant.
Després exclamà:
—No, no l’he vist d’ençà que el vaig desar aquí.
Va córrer a un rebost sota el replà de l’escala i va mirar a
dins. En tornar, em digué que no hi havia l’arpó de Queequeg.
—S’ha matat! —va cridar—. Un altre cop el mateix fet
del desgraciat Stiggs... un altre edredó que se’n va. Déu tingui
pietat de la seva pobra mare! Oh, això serà la ruïna de
la meva casa. Té alguna germana aquest pobre minyó? On
és aquesta noia... aquí, Betty, vés a cal Snarles, el pintor, i
142