045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ots, Starbuck. Les veles peten. Poseu-vos al costat del timoner
amb una porra! Això mateix. Viatja molt veloç i jo
hauria de baixar..., però pegaré una altra llambregada tot al
voltant des d’aquí dalt, encara tinc temps. Un espectacle antic,
molt antic, i en canvi tan jove. Sí, no ha canviat gens ni
mica d’ençà de la primera vegada que el vaig contemplar,
quan era un noi, des de les dunes de Nantucket! Exactament
igual, sí! Ben igual! El mateix espectacle des de Noè a
mi. Hi ha una mica de brusca a sotavent. Quins sotavents
tan deliciosos! A algun lloc han de menar... a quelcom més
que la terra vulgar, amb més gràcia que les palmeres. Sotavents!
Per allí va la Balena Blanca. A mirar, doncs, a sobrevent.
És més bo si és el quart més amarg. Però adéu, adéu, vell
tamboret! Què és això? Verd? Sí, hi ha molsa menuda entre
les escletxes revigudes de la fusta. No és com les taques verdes
de temporal en el cap d’Ahab! Aquesta és la diferència
entre la vellesa de l’home i la vellesa de la matèria. Però sí,
vell masteler, tots dos ens fem vells plegats. Però en el fons
del nostre buc, no en som, de vells, oi, vaixell meu? Sí, amb
una cama menys, però això és tot. A fe que aquesta fusta
morta és molt millor, en tots els sentits, que la meva carn
viva. No té punt de comparació. I he conegut vaixells fets
d’arbres morts que sobrevivien les vides d’homes fets de
la matèria més vital de pares vitals. Què és el que va dir?
Que havia d’anar encara davant meu, com a pilot, i que encara
l’havia de veure una altra vegada? Però on? Tindré ulls
al fons de la mar, suposant que baixi aquesta escala sense final?
I tota la nit he navegat allunyant-me d’ell, fos on fos
que es va enfonsar. Sí, sí, com molts d’altres, vares dir veritats
terribles sobre tu mateix, oh Parsi. Però Ahab, aquí el
teu tret ha fet curt. Adéu, tamboret..., vigila Moby Dick l’estona
que jo no hi sigui. Demà ja parlarem, no, anit mateix,
quan la Balena Blanca sigui aquí morta i amarrada per la
cua i pel cap.
Va donar l’ordre i el baixaren fermament a coberta a través
de l’aire fendit, i mentrestant, ell mirava al seu entorn.
682