045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

pocs homes que dormien a sota, als cois, eren sovint sobresaltats
pel fueteig brusc de les cues contra el casc, a poques
polzades del cor dels dorments. Guaitant pel costat de la nau
els podíeu veure tot just (així com abans se’ls sentia) clapotejar
entre l’aigua negra i tètrica, i rebolcar-se llom cap avall
quan arrancaven grans bocins arrodonits de balena, grossos
com un cap humà.
Aquesta feta particular del tauró sembla poc menys que
miraculosa: és una part del problema universal de totes les
coses el fet de com aconsegueixen arrabassar mossecs tan
simètrics d’una superfície aparentment tan inexpugnable.
I el senyal que deixen en el cetaci pot ser comparat al buit fet
per un fuster en foradar per ficar un pern.
Tot i que, enmig de l’horror fumejant i el diabolisme
d’un combat en la mar, els taurons poden ser vistos observant
delerosament cap a les cobertes d’un vaixell com gossos
famolencs al voltant d’una taula on es trinxa carn roja, llestos
per engolir-se tot home mort que els llencis; i malgrat
que, mentre els valents carnissers a la taula de coberta es
trinxen caníbalment la carn viva els uns als altres amb ganivets
de capolar daurats i emborlats, els taurons també, amb
les seves boques d’empunyadura enjoiada, esqueixen bregosament
la carn morta sota la taula; i malgrat que, encara que
giréssiu cap per avall tota aquesta qüestió, el fet continuaria
essent exactament la mateixa cosa, és a dir, un sorprenent
afer tauronesc per ambdues parts; i tot i que els taurons són
els batedors invariables de tots els vaixells negrers que
creuen l’Atlàntic, i troten sistemàticament al seu costat per
estar a punt en el cas que s’hagi de transportar un paquet
onsevulla o quan un esclau mort hagi de ser sepultat
decentment; i encara que es puguin demostrar una o dues
situacions semblants pel que fa als termes establerts, llocs i
ocasions en els quals els taurons es congreguen de la manera
més sociable per donar-se un festí d’allò més animat; no
obstant tot això, no hi ha moment ni ocasió en què es pugui
concebre de trobar-los en quantitat més innombrable ni
379