045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

caçada pels holandesos i els anglesos a les mars àrtiques, és
la balena que els pescadors americans han perseguit tant per
l’oceà Índic, pels bancs del Brasil, per la costa del nord-oest
i per moltes altres parts del món que ells mateixos denominen
caladors de la balena franca.
Alguns pretenen veure una diferència entre la balena de
Groenlàndia dels anglesos i la balena franca dels americans.
Però coincideixen precisament en tots els seus trets principals,
i fins ara no s’ha presentat ni un sol fet determinant sobre el
qual basar una distinció radical. És a causa de subdivisions
interminables basades en diferències sense sentit que alguns
departaments de la història natural són tan repel.lentment
envitricollats. La balena franca serà tractada en un altre lloc
amb més extensió per tal de diferenciar-la del catxalot.
Llibre I (infòlio). Capítol III (Balena d’aleta dorsal). En
aquest apartat, hi computo un monstre que, amb els diversos
noms de balena d’aleta dorsal, gran broll i long john,ha
estat vist gairebé a tots els mars i que és, comunament, la
balena el doll de la qual ha estat descrit tan sovint per passatgers
que creuen l’Atlàntic en les rutes regulars de Nova
York. En la longitud que assoleix i en les barnilles, la balena
d’aleta dorsal s’assembla a la balena franca, però és de
contorn menys imponent i de color més clar, semblant a
l’olivaci. Els seus grans llavis tenen l’aspecte d’una corda
formada pels plecs entrellaçats i oblics d’amples arrugues.
El tret que més la distingeix, l’aleta que li dóna nom, és sovint
un objecte molt evident. És d’uns tres o quatre peus de
llarg i creix verticalment des de la part posterior del llom
en forma angular i acaba en una punta molt esmolada.
Fins al punt que, si no és visible cap altra part del cos d’aquesta
criatura, l’aleta aïllada pot ser vista, a vegades, projectada
clarament des de la superfície de la mar; i quan l’aigua
és moderadament calma i marcada lleument per
ondulacions circulars, i aquesta aleta es dreça com un gnòmon
i fa ombres sobre la superfície arrissada de la mar, es
podria considerar ben bé que el cercle marí que l’envolta
200