045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

alenes han de ser vistes abans de poder ser mortes. I aquest
jove platònic d’ulls enfonsats us arrossegarà deu voltes al
voltant del món i no us enriquirà mai ni amb una pinta d’esperma
de balena. Aquestes admonicions no són gens ni
mica debades. Avui dia, la pesca de la balena proporciona un
recer a molts joves romàntics, malenconiosos i encantats, digustats
amb les preocupacions inquietants de terra i a la recerca
de sentiment en el quitrà i en l’oli de balena. No poques
vegades Childe Harold s’enfila al tamboret d’algun
vaixell balener dissortat i decebut i exclama amb modulació
malencònica:
Roda, roda, blau oceà profund i fosc!
Deu mil caçadors d’esperma de balena
et creuen en va.
Molt sovint els capitans d’aquests vaixells criden a l’ordre
aquests joves filòsofs encantats i els acusen de no sentir
prou «interès» pel viatge, i els mig insinuen que estan tan
perduts i sense esperança per a qualsevol ambició honorable
que, en el secret de la seva ànima, s’estimarien més no veure
balenes que veure’n. Però tot és debades. Aquests joves
platònics tenen la idea que la seva visió és imperfecta. Són
miops. De què serveix, doncs, forçar el nervi visual? S’han
deixat els binocles d’òpera a casa.
—Ei, tu, mico —deia un arponer a un d’aquests minyons—.
Fa prop de tres anys que naveguem i encara no has
albirat ni una balena. Quan tu ets allà dalt, les balenes són
tan escasses com les dents de gallina.
Potser era així, o potser n’hi havia a manats en l’horitzó
llunyà. Però aquest jove distret és bressolat dins un ensonyament
inconscient, en una indiferència buida com d’opi, per
la cadència combinada d’ones i pensaments, i finalment
perd la seva identitat. Considera l’oceà místic que té als seus
peus com la imatge visible d’aquesta ànima profunda, blava
i sense fons que impregna la humanitat i la natura; i qualse-
225