045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

tasmal—i el va entaforar dins el pallet. Després es va llevar el
capell —un capell nou, de pell de castor—, i jo vaig estar a
punt de fer un crit de sorpresa: no tenia ni un cabell al cap,
si més no que se’n pogués dir cabell. Només un petit nus entortolligat
al front. La seva calva porpra ara semblava del tot
una calavera plena de floridura. Si el desconegut no hagués
estat entre la porta i jo, hauria saltat cap a allí més aviat que
no havia saltat mai cap a un bon menjar.
Així i tot vaig pensar la manera d’esquitllar-me per la finestra,
però érem al segon pis. Jo no sóc covard, però superava
la meva capacitat de comprensió el fet de com haverme-les
amb aquell belitre marxant de caps porpra. La
ignorància és parenta de la por i jo estava tan estupefacte i
confós davant aquell desconegut que confesso que li tenia
tanta de por com si hagués estat el dimoni en persona el qui
hagués irromput dins la meva cambra en plena nit. Ben cert
que estava tan espantat que no vaig tenir prou esma ni per
dirigir-li la paraula i demanar-li una resposta satisfactòria
sobre tot el que em semblava inexplicable d’ell.
A l’entretant, ell continuava la tasca de desvestir-se fins
que, finalment, va mostrar el pit i els braços. Tan cert com que
m’he de morir, aquelles parts cobertes de la seva pell eren
quadriculades com un tauler d’escacs amb les mateixes clapes
que la cara, i l’esquena la tenia igualment plena de quadres
foscos. Semblava que havia estat a la Guerra dels Trenta
Anys i n’havia escapat amb una camisa d’esparadrap. Encara
més: tenia totes les cames marcades com si un manat de granotes
verdoses pugessin corrents per troncs de palmeres joves.
Ara era ben clar que devia ser algun salvatge abominable,
o cosa per l’estil, embarcat en un balener a les Mars del Sud i
desembarcat tal com era en aquella terra cristiana. Em vaig
estremir només de pensar-ho. I a més un marxant de caps...
potser dels caps dels seus propis germans. Es podia encaterinar
amb el meu, de cap... Déu meu! Mira aquell tomahawk!
Però no era el moment de tremolar, perquè ara el salvatge
va començar a fer una cosa que va fascinar completament
73