045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

només el meu pare ardent, i jo no conec la meva dolça mare.
Oh, cruel! Què n’has fet, d’ella? Aquí rau el meu enigma.
Però el teu és més gran. Tu no saps com has vingut, i per tant
et dius a tu mateix inengendrat; certament no coneixes el
teu començament i per tant et dius a tu mateix incomençat.
Jo conec de mi allò que tu no coneixes de tu mateix, tu que
ets omnipotent. Hi ha quelcom que no es difon més enllà de
tu, oh esperit clar, per a qui tota la teva eternitat no és altra
cosa que temps, i tota la seva creativitat és mecànica. A través
de tu, del teu ésser flamejant, els meus ulls cremats hi
veuen emboiradament. Oh, tu, foc expòsit, tu, ermità immemorial,
tu també tens el teu enigma incomunicable, el teu
greuge incompartit. Aquí, de bell nou, en la meva agonia soberga,
llegeixo el meu progenitor. Salta! Salta i llepa el cel! Jo
salto amb tu, jo cremo amb tu, voldria ser soldat amb tu, t’adoro
desafiadorament!
—El bot! El bot! —va cridar Starbuck—. Mireu el vostre
bot, vell!
L’arpó d’Ahab, el que havia estat forjat en el foc de Perth,
estava fermanent amarrat en la seva cameta conspícua, de
manera que es projectava més enllà de la proa de la seva balenera.
Però la mar que l’havia esfondrada havia fet que la
fluixa beina de cuiro caigués de la punta de l’arpó i ara de
la llengüeta d’acer esmolat en sortia horitzontalment una flama
de foc pàl.lid i enforcat. Mentre l’arpó silenciós cremava
com la llengua d’una serp, Starbuck va agafar Ahab per un braç.
—Déu, Déu està contra vós, ancià. Deixeu-ho anar,
aquest és un mal viatge! Malament començà, malament
continuarà. Deixeu-me posar les vergues en creu, ara que
encara hi som a temps, i convertirem això en un bon vent de
retorn, per poder fer un altre viatge millor que aquest.
En sentir Starbuck, la tripulació aclaparada de pànic va
córrer instantàniament a les braces... tot i que no quedava ni
una sola vela a l’arboradura. Per un moment, tots els pensaments
de l’esglaiat oficial semblaren els seus i llançaren un
crit gairebé amotinat. Però Ahab, llançant les cadenes tra-
617