045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—No rigueu, home —vaig cridar—. Per què no m’heu
dit que aquest arponer infernal era un caníbal?
—Em pensava que ja ho sabíeu... no us he dit que era a
vendre caps a la vila? Au, gireu cua i torneu al llit. Queequeg,
guaita: tu entendre jo, jo entendre tu... aquest home dormir
tu... tu entendre?
—Jo entendre molt —va rondinar Queequeg, traient
fum per la boca i asseient-se al llit—. Tu llit —va afegir, amb
un gest amb el tomahawk i alçant el tapament del llit.
Realment va fer allò no sols d’una manera educada, sinó
especialment amable i caritativa. Jo me’l vaig mirar un moment.
Ben pensat, amb tots els seus tatuatges era, així mateix,
un caníbal net i d’aspecte agradable.
«Mira quin terrabastall que has armat —vaig pensar entre
mi mateix—, i aquest home és un ésser humà com jo: té tants
motius ell de tenir-me por com jo de tenir-li’n. I és millor dormir
amb un caníbal sobri que no pas amb un cristià gat.»
—Hostaler —vaig dir—, digueu-li que deixi estar el tomahawk,
o la pipa, o el que sigui. Pla i clar, digueu-li que no fumi
més i em colgaré amb ell. No em fa cap gràcia tenir un home
fumant en el meu llit. És perillós. A més, no estic assegurat.
Quan se li va dir això, Queequeg va acceptar immediatament
i em va fer un altre gest educat perquè em fiqués al llit.
Es va decantar cap a una banda com si digués: no et tocaré
ni una cama.
—Bona nit, hostaler —vaig fer jo—, us en podeu anar.
Em vaig colgar i en ma vida no havia dormit tan bé.
4. el cobertor
L’endemà matí, en despertar-me a trenc d’alba, em vaig trobar
que Queequeg m’havia posat el braç damunt de la manera
més amorosa i afectuosa. Hauríeu pensat gairebé que jo
era la seva dona.
76