045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

A l’entretant, el sabre impulsiu i indiferent de Queequeg
a vegades picava la trama de biaix, o de tort, o amb força, o
feblement, segons ho requeria el cas; i amb aquesta indiferència
en el cop conclusiu produïa el contrast corresponent
en l’aspecte final del teixit acabat. El sabre d’aquest salvatge,
pensava jo, que dóna forma final i emmotlla així la trama i
l’ordit, aquest sabre fàcil i indiferent deu ser l’atzar. Sí, l’atzar,
el lliure albir i la necessitat, que no són incompatibles en
absolut, sinó que actuen plegats, entreteixits.
La trama recta de la necessitat, que no serà desviada del
seu curs darrer —efectivament, cada vibració alternant només
tendeix a això—; el lliure albir, encara lliure per fer passar
la seva llançadora entre uns fils determinats; i l’atzar,
que encara que subjecte en aquest joc a les línies rectes de la
necessitat, i dirigit lateralment en els seus moviments pel
lliure albir, tot i que limitat per tots dos, l’atzar, dic, els
dirigeix per torns i dóna el darrer cop emmotllador dels esdeveniments.
Així romaníem, teixint i teixint, quan em vaig ensurtar en
sentir un renou tan estrany, allargassat, musicalment salvatge
i ultraterrenal, que el cabdell del lliure albir em va caure
de la mà i em vaig quedar mirant enlaire, cap als núvols,
d’on baixava aquella veu, com una ala.
Dalt de tot, als baus reials, hi havia aquell boig gay-header,
Tashtego. Inclinava el cos delerosament cap endavant, la
mà estesa com una batuta, i a intervals breus i sobtats, continuava
els crits.
Segur que el mateix so devia ser escoltat en aquells moments
per totes les mars, cridat per centenars de guaites de
baleners enfilats en l’aire, a la mateixa alçada, però ben
pocs d’aquells pulmons podien convertir aquell vell crit
acostumat en la cadència meravellosa que sortia dels de
Tashtego, l’indi.
Mentre romania voletejant damunt nostre, mig suspès
en l’aire, llambregant l’horitzó d’una manera tan esbojarra-
288