045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

com que totes les meves protestes no varen fer cap efecte a
Queequeg, em vaig veure obligat a acceptar. I, en conseqüència,
vaig decidir ocupar-me d’aquella qüestió amb una
energia i un vigor apressats que ben aviat resoldrien aquell
afer sense importància.
L’endemà de bon matí vaig deixar Queequeg tancat a la
nostra petita cambra amb Yojo —car semblava que per a ells
dos era una mena de Quaresma o Ramadà, o dia de dejuni,
humiliació i oració; no vaig comprendre com anava allò,
perquè tot i que algunes vegades m’hi vaig dedicar, no vaig
arribar a entendre aquella litúrgia i els seus xxxix articles—;
16 així, doncs, vaig deixar Queequeg fent dejuni amb
la seva pipa tomahawk i Yojo que s’escalfava al foc sacrificial
d’encenalls i vaig salpar a fer un tomb entre els vaixells. Després
d’un vagareig prolongat i moltes preguntes fetes a l’atzar,
vaig assabentar-me que hi havia tres vaixells que preparaven
viatges de tres anys: el Dama Diable, el Bobò i el
Pequod. No sé l’origen del Dama Diable; del Bobò és evident;
i Pequod, sens dubte, recordareu que era el nom d’una
famosa tribu d’indis de Massachusetts, ara extingits com els
antics medes. Vaig observar i espiar el Dama Diable, i després
vaig dedicar-me al Bobò; finalment vaig pujar a bord
del Pequod, vaig donar-hi una llambregada i vaig decidir
que aquell era el nostre vaixell.
Pel poc que jo sé, hom pot haver vist moltes embarcacions
extravagants en la seva vida; lugres de peu quadrat, joncs japonesos
en forma de muntanya, galions que semblaven capses
de mantega, i tot el que sigui; però podeu pujar-hi de peus:
mai no heu vist una vella embarcació tan rara com aquell vell
Pequod raríssim. Era un vaixell de la vella escola, més aviat
petit, amb aparença d’embalum amb potes de grifó d’allò tan
antic. Assaonat i colrat durant molt de temps pels tifons i les
bonances de tots els oceans, el color del vell buc s’havia enfosquit
com el d’un granader francès que hagués combatut a
Egipte i a Sibèria. La venerable proa semblava barduda. Els
pals —tallats en algun lloc de la costa del Japó, on els originals
125