045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—Ah!, ah! —cridà Daggoo de sobte, des de la seva perxa
ara tranquil.la, que oscil.lava allà dalt.
Tots miràrem enllà del costat del vaixell i vàrem veure un
braç que sobresortia cap amunt d’entre les onades blaves:
un espectacle ben estrany de veure, com un braç que sobresortís
de l’herba part damunt una tomba.
—Tots dos! Són tots dos! —va tornar a cridar Daggoo
amb un esgarip joiós.
Ben aviat vàrem veure que Queequeg bracejava valerosament
amb un braç i amb l’altre engrapava els llargs cabells
de l’indi. Un cop pujats al bot que esperava, foren portats ràpidament
a coberta, però Tashtego va trigar molt a refer-se,
i Queequeg no semblava gaire espavilat.
Ara bé, com s’havia realitzat aquell noble salvament?
Capbussant-se darrere el cap que s’enfonsava lentament,
Queequeg li havia fet talls laterals prop de la part inferior
amb la seva espasa esmolada, de manera que hi va fer un
gran forat. Aleshores havia amollat l’espasa i havia ficat
dins el forat el seu llarg braç molt endins i cap amunt, i
així havia arrossegat el pobre Tashtego agafant-lo pel cap.
Va assegurar que quan havia ficat el braç per primera vegada
havi topat amb una cama, però com que sabia més
que bé que això no era com havia de ser i que podia haver
ocasionat un gran inconvenient, havia empès aquella
cama cap enrere i amb una empenta i un sacseig traçut,
havia fet fer una cucavela a l’indi, de manera que en el
pròxim intent el va treure de la manera bona: amb el cap
per davant. I pel que feia al gran caparrot, es trobava tan
bé com es podia esperar.
I així, gràcies al coratge i a la gran habilitat en obstetrícia
de Queequeg, l’alliberament, o millor dit, el deslliurament de
Tashtego es va produir feliçment, malgrat haver-se esdevingut
enmig dels impediments més funestos i més aparentment
desesperançats. La qual cosa és una lliçó que no s’ha
d’oblidar mai. El treball de comare s’hauria d’ensenyar en el
mateix curs que l’esgrima, la boxa, l’equitació i el rem.
435