045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

cant de la tripulació del Pequod. Un esdeveniment molt lamentable,
que en acabar va proporcionar a la nostra nau, a
vegades bojament alegre i sempre predestinada, una profecia
viva i sempre present de qualssevulla conseqüències nefastes
que pogués experimentar.
Doncs bé, en un vaixell balener no tots els tripulants van
en els bots. Se’n reserven alguns, anomenats servadors, la
jurisdicció dels quals és manejar el vaixell mentre els bots encalcen
una balena. Per regla general, aquests servadors són
gent tan bregada com els homes que formen la tripulació
dels bots. Però si s’escau que en el vaixell hi ha un individu
indegudament escarransit, esburbat o poruc, és segur que el
faran servador. Així era el Pequod amb el negret, de mal
nom Pippin, Pip de diminutiu. Pobre Pip! Ja n’heu sentit
parlar abans, l’heu de recordar, amb el seu alduf, aquella nit
dramàtica, tan ombrívolament alegre.
En l’aparença externa, Pip i el Melindro feien parella,
com un cavallet blanc i un cavallet negre, de la matixa
grandària encara que de color diferent, junyits a un tronc
excèntric. Però mentre el malaurat Melindro era de naturalesa
sorruda i d’intel.ligència aturada, Pip, malgrat el seu cor
tendre, era, en el fons, molt eixerit, amb aquella vivor agradable,
desperta i alegre peculiar de la seva raça, una raça
que sempre gaudeix de les vacances i festivitats amb un delit
més lliure i més bell que qualsevol altra raça. Per als negres,
el calendari de l’any hauria de tenir ni més ni menys
que tres-cents seixanta-cinc Quatres de Juliol i Caps d’Any.
I no rigueu així quan escric que aquell negret era brillant,
car fins i tot la negror té la seva brillantor; observeu aquest
eben llustrós, posat en plafons en els gabinets dels reis. Però
Pip estimava la vida i totes les seguretats pacífiques de la
vida, de manera que els afers que corglaçaven de pànic, en
els quals s’havia trobat atrapat sense saber com, li havien
entelat lamentablement la seva brillantor. Tot i això, com
ben aviat es veurà, allò que havia quedat dominat en ell d’aquella
manera estava destinat al final a ser il.luminat es-
512