045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

que els sis burgesos de Calais davant el rei Eduard, els sis homes
que formen la tripulació avancen cap a les mandíbules
de la mort podríem dir que amb la corda al coll.
Potser ara no us caldrà pensar gaire per comprendre
tants de desastres repetits en el baleneig —ben pocs dels
quals són esmentats casualment en les cròniques—, sobre
aquest home o aquells homes que foren arrabassats del bot
per la cabestrera i perduts per sempre. Perquè, quan la cabestrera
es dispara, romandre assegut dins el bot és com seure
al bell mig del brunzeig constant d’una màquina de vapor
en ple rendiment, quan us freguen tots els balancins i l’eix i
les rodes. És pitjor encara, car no podeu romandre immòbil
al bell mig d’aquests perills perquè el bot es gronxa com un
bres, i sou sotbatuts d’una banda a l’altra sense cap avís. I
només gràcies a un cert impuls i a una certa simultaneïtat de
volició i d’acció podeu evitar de ser convertits en un Mazeppa
88 i ser emportats allí d’on mai no us podria treure ni el
sol que tot ho veu.
Doncs bé: així com la calma pregona que només aparentment
precedeix i profetitza la tempesta és més terrible, potser,
que la mateixa tempesta —car, de fet, la calma no és sinó
el cobertor i l’embolcall de la tempesta, i per tant la conté,
com el rifle igualment inofensiu en aparença guarda la pólvora
fatal, i la bala, i l’explosió—, així el repòs agradós de la cabestrera,
que serpenteja calmosament entre els remers abans
de ser posada en joc, és una cosa que provoca més terror veritable
que qualsevol altre aspecte d’aquest afer perillosíssim.
Però, per què dir-ne més? Tots els homes viuen embolcallats
en cabestreres d’arpó. Tots neixen amb la corda al
coll, però només quan són engrapats pel terbolí sobtat i vertiginós
de la mort, aquests mortals s’adonen dels silenciosos
i subtils perills de la vida, sempre presents. I si vós sou un
filòsof, encara que estigueu instal.lat en una balenera, no
sentireu dins el vostre cor ni un punt més de terror que si esteu
instal.lat davant la vostra llar de foc de cap al tard, amb
un atiador, i no un arpó, al vostre costat.
367