045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Vaig anar-me’n tot cavil.lós. Allò que incidentalment
m’havia estat revelat del capità Ahab m’omplia d’una pena
irracional i vaga envers ell. I no sé ben bé com, en aquells
moments vaig sentir simpatia i compassió per ell; però no sé
per quin motiu, com no fos per la pèrdua cruel de la cama.
I, per contra, també vaig sentir una estranya por d’ell; però
aquella mena de por, que no sé expressar, no era exactament
por. No sé què era. Però la vaig sentir. I això no em predisposava
contra ell, tot i que estava inquiet envers allò que
em semblava un misteri en ell, encara que aleshores el coneixia
tan imperfectament.
Però, finalment, els meus pensaments se n’anaren cap a
altres direccions, de manera que ben aviat l’ombrívol Ahab
va relliscar de la meva ment.
17. el ramadà
Com que el ramadà, o el dejuni i humiliació de Queequeg
havia de continuar tot el dia, no el vaig voler destorbar fins
cap al tard; car professo un gran respecte envers les obligacions
religioses de qualsevulla, no hi fa res si em resulten còmiques,
i no sóc capaç de menysvalorar en el meu cor ni tan
sols una congregació de formigues adorant un bolet; o
aquestes altres criatures a certs indrets de la nostra terra que,
amb un grau de servilisme sense precedents en altres planetes,
es dobleguen davant el tors d’un terratinent mort, merament
a causa de les possessions excessives que encara es tenen
i s’arrenden en nom seu.
Jo dic que nosaltres, bons cristians presbiterians, hauríem
de ser caritatius en aquestes coses, i no imaginar-nos
a nosaltres mateixos tan immensament superiors a altres
mortals, pagans i altres, a causa de les seves concepcions mig
esbojarrades en aquestes qüestions. Ara mateix, allí hi havia
Queequeg, que mantenia certament les nocions més absur-
140