045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Finalment s’avisà que a una hora determinada de l’endemà
el vaixell salparia amb tota seguretat. Així és que,
l’endemà, Queequeg i jo ens vàrem llevar molt d’hora.
21. a bord
Eren prop de les sis d’una matinada grisa i boirosa quan ens
apropàrem a l’embarcador.
—Hi ha alguns mariners que corren per allà davant, si hi
veig bé —vaig dir a Queequeg—. No poden ser ombres. El
vaixell salpa en sortir el sol, em sembla. Anem!
—Espereu! —va cridar una veu, el propietari de la qual
se’ns va ajuntar a l’instant, ens va posar una mà damunt l’espatlla
a tots dos i es va introduir entre nosaltres; s’aturà
inclinat cap endavant en l’entrellum incerta, mirant d’una
manera estranya de Queequeg a mi. Era Elies.
—Aneu a bord?
—Les mans fora, sisplau —vaig dir jo.
—Alerta —digué Queequeg, espolsant-se’l—. Fora aquí!
—No aneu a bord, doncs?
—Sí que hi anem —vaig dir—, però què n’heu de fer,
vós! Jo us ho diré, senyor Elies: us considero una mica impertinent.
—Oh, no, no. No me n’havia adonat —digué Elies lentament,
mirant-me a mi i a Queequeg amb preocupació, amb
unes ullades inexplicables.
—Elies —vaig dir—, el meu amic i jo us agrairíem que
us n’anéssiu. Partim cap als oceans Índic i Pacífic i ens estimaríem
més que no ens aturéssiu.
—Hi sou, hi sou? Tornareu abans d’esmorzar?
—Està sonat, Queequeg —vaig dir—. Anem.
—Ei! Ei! —va cridar Elies, aturat, cap a nosaltres quan
havíem fet unes passes.
—No li facis cas, Queequeg —vaig dir jo—. Anem.
158