045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

tard, ens va fer entrar a una cambra petita i després de fernos
seure a una taula amb tot de deixalles escampades d’un
àpat acabat recentment, se’ns va dirigir i ens digué:
—Cloïssa o bacallà?
—Com és el bacallà, senyora? —vaig preguntar amb
molta de cortesia.
—Cloïssa o bacallà? —va repetir ella.
—Una cloïssa per sopar? Una cloïssa freda, és això que
voleu dir, senyora Hussey? —vaig fer—. No trobeu que això
és un rebement una mica massa fred i llefiscós 15 per a l’hivern,
senyora Hussey?
Però com que tenia molta pressa per continuar la seva
baralla amb l’home de la camisa porpra, que l’estava esperant
a l’entrada, va semblar que només havia entès la paraula
«cloïssa» i es va acostar a la porta oberta de la cuina i cridant
a corre-cuita «cloïssa per a dos», va desaparèixer.
—Queequeg —vaig dir—, et sembla que farem un bon
sopar amb una cloïssa per a tots dos?
Però un vapor càlid i saborós provinent de la cuina va
servir per desmentir la perspectiva aparentment desconsoladora
que teníem davant nosaltres. I quan aquella caldereta
fumejant ens va arribar, el misteri fou deliciosament explicat.
Oh, estimats amics!, escolteu-me atentament. Era feta
de cloïsses petites i sucoses, no més grans que una avellana,
mesclades amb galeta de vaixell esclafada i porc salat esqueixat
menut; tot plegat enriquit amb mantega i ben amanit
amb sal i pebre. La nostra fam estava extraordinàriament
desperta pel viatge gelat i, en particular, Queequeg es trobava
davant el seu menjar de peix preferit i aquella caldereta
era d’allò més excel.lent; de manera que la vàrem despatxar a
gran velocitat. Després ens arrepapàrem un moment i jo
vaig recordar que la senyora Hussey ens havia anunciat
cloïssa i bacallà: vaig decidir fer un petit experiment. Em
vaig atansar a la porta de la cuina, vaig cridar el mot «bacallà»
amb molta de decisió i vaig tornar a la meva cadira.
Uns instants després va tornar a arribar-nos el baf saborós
122