045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Però quan l’ajudaren a pujar a coberta, tots els ulls quedaren
fits en ell, perquè en lloc d’aguantar-se dret tot sol, es mig
repenjava a l’espatlla de Starbuck, que era el qui estava més a
prop d’ell per assistir-lo. La seva cama d’ivori havia estat arrabassada
i només li’n quedava una estella curta i punxeguda.
—Sí, sí, Starbuck, a vegades és dolç poder recolzar-se, sigui
qui sigui el qui t’aguanta. Tant de bo el vell Ahab s’hagués
recolzat més sovint del que ho ha fet.
—L’anella no ha aguantat, senyor —digué el mestre
d’aixa acostant-s’hi—. Tanta bona feina com hi havia posat
jo en aquesta cama!
—Però espero que no hi hagi cap os trencat —digué
Stubb amb una preocupació sincera.
—Ai, tot fet estelles, Stubb... ja ho veus! Però, fins i tot
amb un os trencat, el vell Ahab està intacte. I jo considero
que cap os viu dels meus no és ni mica més que aquest os
mort que he perdut. No hi ha Balena Blanca, ni home, ni
diable que pugui ni arribar a esgarrapar el vell Ahab en el
seu propi ésser inaccessible. Pot cap plom de fondeig tocar
aquest fons, o cap masteler gratar aquest sostre?... Ei, a dalt!
Per on va?
—Cap dret a sotavent, capità!
—Timó a sobrevent, doncs! Desplegueu veles, guardians
del vaixell! Baixeu els bots de recanvi i aparieu-los! Starbuck,
vós passeu revista a les tripulacions dels bots.
—Deixeu-me que us ajudi a anar fins a l’orla, capità!
—Oh, oh, com se’m clava ara aquesta estella! Destí maleït!
Que un capità invencible d’ànima hagi de tenir un oficial
tan miserable!
—Senyor...
—El meu cos, home, no vós. Doneu-me alguna cosa que
em serveixi de gaiato... allò, aquell bocí de llança servirà.
Passeu revista als homes. Segurament encara no l’he vist...
Déu del Cel, no pot ser... desparegut? Ràpid, crideu-los tots!
El pensament insinuat del capità era cert. En passar revista
a la companyia, el Parsi no hi era.
676