045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

epíleg
I només jo vaig escapar-ne per contar-t’ho.
Job
El drama ha acabat. Per què, doncs, n’hi ha un que fa una
passa endavant? Perquè n’hi va haver un que va sobreviure al
naufragi.
Va escaure’s que, després de la desaparició del Parsi, va
ser a mi a qui el fat va ordenar d’ocupar el lloc de proer d’Ahab,
quan aquell proer va assumir el lloc vacant. El mateix
que, quan el darrer dia, els tres homes foren llançats fora
borda del bot sotraguejat, va caure per la popa. I així, flotant
al marge de l’escena que va seguir, i en completa visió
de l’espectacle, quan el xuclador mig debilitat del vaixell que
s’enfonsava em va arribar, vaig ser arrossegat, però lentament,
cap a la gorja que ja es tancava. Quan hi vaig arribar,
s’havia convertit en un bassiot cremós. Aleshores vaig giravoltar
i giravoltar sempre empès cap a una bombolla negra
com un botó que hi havia a l’eix d’aquell cercle lentament
rotatori. Com un altre Ixió vaig giravoltar. Fins que, en arribar
a aquell centre vital, la bombolla negra va esclatar cap
amunt. I aleshores, alliberat pel seu astuciós ressort i, gràcies
a la seva gran capacitat de flotació, impulsat amb gran força
cap a dalt, el taüt-boia salvavides va sortir disparat de la
mar, va tornar a caure i va surar al meu costat. Aguantat
per aquell taüt gairebé un dia i una nit sencers, vaig surar per
un oceà bla com una complanta. Els taurons innocus s’esmunyien
prop de mi com si portessin forrellats a la boca. Els
falcons marins salvatges navegaven amb becs embeinats. El
695