045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

pensarosos, mentre que passaven tristament els ulls de la balena
al foraster. Però això no va solucionar en absolut la
qüestió, ni va estovar gens ni mica el cor dur del docte cavaller
de l’exemplar de Blackstone.
Finalment, un d’ells, després de gratar-se molt a la recerca
d’idees, va gosar parlar:
—Si us plau, senyor, qui és el lord guardià?
—El duc.
—Però el duc no n’ha de fer res amb la captura d’aquest
peix.
—És seu.
—Hem estat molt atabalats i en perill, i hem tingut algunes
despeses, i ara tot ha d’anar en benefici del duc? I nosaltres
no n’hem de treure res, del nostre treball, llevat de les
butllofes de les mans?
—És seu.
—Que potser el duc és tan pobre que es veu obligat a
guanyar-se la vida d’aquesta manera tan desesperada?
—És seu.
—Jo pensava poder ajudar la meva mare, que és vella i és
al llit, malalta, amb la meva part de la balena.
—És seu.
—I no en tindria prou amb un quart o amb la meitat?
—És seu.
En una paraula, la balena fou incautada i venuda, i sa excel.lència
el duc de Wellington va rebre els diners. Un clergue
honrat del poble, pensant que el cas, vist amb una llum particular,
segons unes molt petites possibilitats, en un grau
molt baix i ateses les circumstàncies, podia ser jutjat amb
una certa duresa, va enviar respectuosament una nota a sa
excel.lència en la qual pregava que prengués en consideració
el cas d’aquells desafortunats mariners. A la qual nota el senyor
duc va contestar en substància (totes dues cartes foren
publicades) que ja ho havia fet, i que havia rebut els diners, i
que estaria agraït al cavaller si en el futur s’estalviava (el reverend
cavaller) de ficar-se en els afers d’altri. És aquest l’an-
499