045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

cap, s’hi fa una gassa de manera que en un moment s’hi pot
lligar un arpó. Aquest drugg és utilitzat principalment entre
balenes espantades, perquè llavors hi ha a prop moltes més balenes
de les que es poden perseguir alhora. Però no cada dia es
troben catxalots. Per tant, se n’han de matar tants com es pugui
quan n’hi ha l’ocasió. I si no és possible matar-los tots
alhora, cal eixalar-los, de manera que puguin ser morts en
lleure. D’aquí que, en ocasions com aquestes, el drugg sigui
menester. En el nostre bot n’hi havia tres. El primer i el segon
havien estat disparats amb èxit, i vàrem veure els catxalots que
s’allunyaven vacil.lants, entrebancats per l’enorme resistència
lateral del drugg que arrossegaven. Estaven engrapats com
malfactors amb la cadena i la bolla. Però en llançar el tercer
drugg, es va enganxar per sota d’un dels bancs del bot i en un
instant el va arrabassar i se’l va endur, i va fer caure al fons del
bot el remer que hi seia quan el seient se li va escapar de sota.
La mar va entrar pels dos costats per les taules ferides, però hi
vàrem ficar dos o tres calçotets i camises i això va aturar les
vies d’aigua per una estona.
Hauria estat gairebé impossible de disparar aquells arpons
amb druggs si no hagués estat que, en avançar entre la
bandada, la marxa del nostre catxalot va aminorar-se considerablement.
A més, així que ens allunyàvem cada vegada
més de la perifèria de la commoció, els desordres terribles
semblaven esmorteir-se. De manera que quan finalment
l’arpó sotraguejat va saltar i el catxalot que ens remolcava es
va esvair per un costat, aleshores, amb la força minvant de
l’impuls de la seva separació, nosaltres lliscàrem entre dos
cetacis fins al cor intern del ramat, com si haguéssim lliscat
a un plàcid llac de la plana des d’algun torrent de muntanya.
Allí se sentien, però no es notaven, les tempestes dels congostos
udolants entre els cetacis de l’exterior. En el centre, la
mar presentava aquella superfície suau i setinada, dita una
clapa de mar podrida produïda per la boirina subtil que
llança un cetaci quan està més tranquil. Sí, ara nosaltres ens
trobàvem en aquella calma encantada que hom diu que s’a-
483