045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ialla solemnement burleta—. Mireu, quan el capità Ahab
estigui condret, aleshores el meu braç esquerre haurà esdevingut
el dret, i no abans.
—Què en sabeu, d’ell?
—Què te n’han dit, d’ell? Vejam!
—No en parlen gaire, només he sentit dir que és un bon
caçador de balenes i un bon capità per a la seva tripulació.
—Això és cert, ben cert... sí, totes dues coses són pla veritat.
Però quan ell dóna una ordre ja cal que salteu. Caminar i
remugar, remugar i moure’s... aquest és el mot d’ordre del capità
Ahab. Però res sobre aquella cosa que li va passar al cap
d’Hornos, fa molt de temps, quan va romandre com mort durant
tres dies i tres nits; res d’aquella mortal brega amb l’hispà
davant de les drassanes de Santa... no en sabeu res, de tot això,
oi? No en sabeu res, de l’atuell de plata on va escopir? Ni res
sobre la pèrdua de la cama durant el darrer viatge, segons la
profecia? No heu sentit ni una paraula d’aquestes coses i d’algunes
altres, oi? No, no crec que n’hagueu sentit res. Com podria
ser? Qui ho sap, tot això? Suposo que no tot Nantucket.
Però, sigui com sigui, per ventura heu sentit parlar de la cama,
i de com la va perdre. Sí, ho deveu haver sentit, diria jo. Oh, sí,
això ho sap gairebé tothom... vull dir que saben que només té
una cama, i que un catxalot li va prendre l’altra.
—Amic meu —vaig dir—, no sé què significa tot aquest
guirigall vostre, i no m’importa gens, perquè em sembla que
deveu estar una mica tocat del cap. Però si parleu del capità
Ahab d’aquell vaixell d’allí, el Pequod, deixeu-me que us digui
que ho sé tot sobre la pèrdua de la seva cama.
—Ho saps tot, oi? N’estàs segur? Tot, tot?
—Completament segur.
Amb el dit apuntant el Pequod i amb l’ull dirigit també
al vaixell, el desconegut amb aparença de pidolaire es va aturar
un moment, com en un ensonyament tèrbol. Després es
va sobresaltar una mica, es va girar i digué:
—Ja us heu enrolat, oi? Els noms apuntats als papers?
Bé, bé, allò que està firmat, firmat està. I allò que ha de ser,
153