045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

134. l’encalç - segon dia
A trenc d’alba, els tres tamborets foren puntualment ocupats
de fresc.
—La veieu? —cridà Ahab després d’esperar una mica
que hi hagués més claror.
—No veiem res, capità.
—Tothom a coberta i doneu vela! Va més aviat del que
em pensava... Les gonetes!... Sí, les hauríem d’haver deixades
desplegades tota la nit... però no hi fa res, ha estat descansar
per envestir millor.
Aquí s’ha de dir que aquesta persecució pertinaç d’una
balena en particular, continuada dia i nit, i nit i dia, no és
una cosa sense precedents en els caladors de la Mar del Sud.
Perquè és tal l’habilitat prodigiosa, la sagacitat de l’experiència
i la confiança invencible adquirida per alguns grans
genis naturals entre els capitans de Nantucket, que per la
simple observació de la balena l’última vegada que ha estat
albirada poden, en algunes circumstàncics determinades,
predir amb força exactitud en quina direcció continuarà
nedant el cetaci durant un temps, mentre sigui fora de la
vista, així com la velocitat que portarà durant aquest període.
I així com un pilot, quan està a punt de perdre de vista
una costa, el carés general de la qual coneix prou bé, i on vol
tornar ben aviat però a un altre punt més enllà, així com
aquest pilot es posa al costat del compàs i pren la posició
exacta del cap visible en aquell moment per tal d’encertar
amb més seguretat el promontori remot i invisible que vol
visitar en el moment adequat, igualment fa el pescador amb
la balena des del seu compàs, car després de ser encallada i
vigilada diligentment durant unes quantes hores de claror
de dia, quan la nit enfosqueix el peix, el futur deixant de
la criatura enmig de la fosca és gairebé tan establert en la
ment sagaç del caçador com la costa esmentada en la ment
del pilot. De manera que, per a la prodigiosa habilitat del
caçador, l’evanescència proverbial d’una cosa escrita da-
669