045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

va fer com si no s’adonés d’ell i, sense atemorir-se, va seguir
amb les seves alegres befes.
»—Sí, sí, estimats minyons, és una via d’aigua preciosa.
Agafeu un tassonet, un de vosaltres, i en farem un tast. Déu
meu, és per embotellar-la! Us dic, xicots, que la inversió del
vell Rad es perdrà per aquí! Més li valdria tallar la seva part
del buc i emportar-se-la a casa. El fet és, nois, que el peix espasa
només ha començat la feina i ha tornat amb una colla de
mestres d’aixa, de peixos serra, de peixos llima i tota l’enderga,
i ara la quadrilla sencera s’aqueferen en el treball, tallant i
serrant el fons; suposo que per fer-hi millores. Si el vell Rad
ara fos aquí, li diria que saltés per la borda i els fes escampar.
Aquests peixos es juguen la seva riquesa al dimoni, li podria
dir. Però és un ximple i una ànima càndida, aquest Rad... i
una bellesa, també. Nois, diuen que la resta de les seves riqueses
la té invertida en miralls. Em pregunto si a un pobre
diable com jo em voldria donar el model del seu nas.
»—Mal us toc pesta! Per què s’aturen les bombes? —va
bramular Radney, fent com si no hagués sentit la xerrameca
del mariner—. Doneu-li amb tota l’ànima!
»—Sí, sí, senyor! —digué Steelkilt, més content que un
gínjol—. Ànsia, nois! Ànsia!
»I amb això la bomba va grinyolar com cinquanta màquines
d’apagar incendis. Els homes no s’aturaven de fer reverències
i ben aviat es va sentir el panteix peculiar dels pulmons
que denota la tensió plena de les energies extremes de
la vida.
»Finalment, el dels Llacs va deixar la bomba, així com els
altres de la seva colla, i se’n va anar, panteixant, a seure a
proa, damunt el gigre. Tenia el rostre envermellit ferotgement
i els ulls sangonosos, i s’eixugava la gran suada del
front.
»Ara bé, cavallers, no sé quin esperit maligne i ensarronador
devia posseir Radney per impulsar-lo a ficar-se amb
un home en un estat tal d’exasperació corporal. Però així
fou. Caminant a grans gambades fatxendoses per coberta,
326