045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Hom podria pensar que aquest era un camí ben pobre
per acumular una fortuna principesca —i així era, un sistema
ben pobre. Però jo sóc d’aquells a qui no els diuen res les
fortunes principesques, i estic satisfet a bastament si el món
està disposat a allotjar-me i a mantenir-me, mentre m’hostatjo
sota aquest rètol malcarat del «Núvol Tronador». En
conjunt, vaig pensar que la dues-centes setanta-cinquena
part seria si fa no fa el que tocava, tot i que no m’hauria
sorprès si me n’oferien la dues-centena, atès que jo era d’espatlles
amples.
Però hi va haver una cosa, no obstant això, que em va fer
desconfiar una mica de rebre una generosa part dels beneficis:
en terra havia sentit a dir quelcom sobre el capità Peleg i
el seu increïble vell camarada Bildad, i sobre com, essent ells
els dos principals propietaris del Pequod, els altres, evidentment,
menys considerables i escampats, deixaven tot el maneig
dels afers de la nau a les seves mans. I no podia ignorar
que el vell avar Bildad podia tenir molt a dir sobre l’enrolament
de mariners, especialment així com l’havia trobat a
bord del Pequod, instal.lat a la cabina com si fos casa seva i
llegint la seva Bíblia com si estigués davant de la seva llar de
foc. Ara, mentre Peleg intentava debades trempar una ploma
amb el seu ganivet de mariner, el vell Bildad, per a la meva
gran sorpresa, considerant que era una part ben interessada
en aquests tràmits, no ens feia cap esment, sinó que seguia
xiuxiuejant per a ell sobre el seu llibre: «No acumuleu tresors
per a vosaltres sobre la terra, on les arnes...» 23
—Bé, capità Bildad —el va interrompre Peleg—, què us
sembla, quina part li donarem, a aquest jove?
—Tu ho saps millor —fou la resposta sepulcral—, la setcentes
setanta-setena part no seria pas massa, oi?... «on les
arnes i el rovell fan malbé, sinó acumuleu...»
«Acumuleu, i tant —vaig pensar jo—, i quina acumulació!
La set-centes setanta-setena part! Molt bé, vell Bildad,
esteu decidit que jo, per la meva banda, no acumuli
gaires parts d’aquí baix, on les arnes i el rovell corrompen.
135