045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

pare de l’expòsit? Les nostres ànimes són com aquells orfes
les mares fadrines dels quals moriren en parir-los: el secret
de la nostra paternitat és a les seves tombes i per assabentarnos-en
ens cal anar a aquestes tombes.
I aquell mateix dia també, mirant la llunyania de la mateixa
mar daurada des de la seva banda del bot, Starbuck va
mormolar en veu baixa:
—Encís insondable que cap amant no ha vist mai ni en
els ulls de la seva jove muller! No em parlis dels teus taurons
amb moltes fileres de dents ni dels teus segrestos canibalescos.
Que la fe foragiti els fets, que la fantasia foragiti la
memòria: jo miro al fons i crec.
I Stubb, com un peix d’escates resplendents, va saltar en
aquella mateixa claror daurada:
—Jo sóc Stubb i Stubb té la seva pròpia història. Però
aquí Stubb jura i perjura que sempre ha estat alegre!
115. el pequod es troba amb el fadrí
I pla que foren alegres les visions i els sons que ens arribaren
amb el vent uns dies després de la forja de l’arpó d’Ahab.
Era un vaixell de Nantucket, el Fadrí, que just havia falcat
la seva darrera bota d’oli i havia tancat amb perns les escotilles
a punt d’esbandrir-se. I ara, amb alegres vestits de
festa, navegava joiosament, per bé que amb un cert punt
de vanaglòria, de l’un a l’altre dels vaixells escampats per
aquell calador, abans d’emproar cap a casa.
Els tres homes als tamborets portaven uns gallardets
llargs i estrets d’estam vermell al barret. A la popa, hi penjava
una balenera cap per avall, i a la proa, penjada del botaló,
es veia la llarga mandíbula jussana de la darrera balena que
havien matat. Senyals, ensenyes i banderoles de tots els colors
onejaven arreu de l’eixàrcia. Lligats de costat a cadascuna
de les tres cofes de cistella hi havia dos barrils d’esperma
601