045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Una vegada, mentre componia un petit tractat sobre l’Eternitat,
vaig tenir la curiositat de col.locar un mirall davant
meu, i abans de gaire hi vaig veure reflectida una curiosa ondulació
enrevoltillada i envoltant en l’atmosfera de damunt
el meu cap. La humitat inalterable dels meus cabells quan
estic submergit en pensaments pregons, després de sis tasses
de te calent, a les meves golfes de teulat de bardissa, en un
capvespre d’agost, sembla que és un argument addicional en
pro de la suposició de més amunt.
I com s’eleva noblement el nostre concepte del monstre
poderós, nebulós, en observar-lo navegar solemnement
per una mar tropical en calma, amb el seu cap enorme
i bonhomiós embolcallat amb un cobricel de vapor,
engendrat per les seves contemplacions incomunicables, i
amb aquest vapor —com podreu veure algunes vegades—
glorificat per un arc iris, com si el cel hagués posat
un segell damunt els seus pensaments. Perquè ja sabeu
que els arcs iris no ens visiten quan el cel és clar; només
irradien vapors. I així, a través de totes les boires espesses
dels dubtes ombrívols de la meva ment, adesiara sorgeixen
intuïcions divines que il.luminen la broma amb un
raig celestial. I en dono gràcies a Déu, car tothom dubta i
molta de gent nega, però entre els dubtes i les negacions
ben pocs tenen intuïcions. Dubtes de totes les coses terrenals
i intuïcions d’algunes coses celestials; aquesta combinació
no fa de ningú ni un creient ni un infidel, sinó
que en fa un home que contempla totes dues coses amb
els mateixos ulls.
86. la cua
Altres poetes han refilat les lloances de la suavitat dels ulls de
l’antílop i del plomatge encisador de l’ocell que mai no reposa.
Menys celestial, jo alabo una cua.
469