045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Anava a contar-me alguns records salvatges sobre la seva
pipa tomahawk, que, pel que semblava, havia esberlat el crani
d’enemics seus alhora que amorosia la seva pròpia ànima,
quan ens va distreure l’apariador adormit. Ara el fum espès
omplia completament el forat estret on érem i començava a
fer-li efecte. L’home respirava amb una mena d’ofec, després
va semblar que el molestava el nas, es va remenar una vegada
o dues i finalment es va asseure i es fregà els ulls.
—Ei! —exclamà a la fi—. Qui sou, fumadors?
—De la tripulació —vaig contestar—. Quan salpem?
—Ah, així que aneu amb el vaixell, oi? Salpa avui mateix.
El capità va venir a bord anit passada.
—Quin capità?... Ahab?
—Qui podia ser si no?
Anava a preguntar algunes coses més relacionades amb
Ahab quan sentírem un renou a la coberta.
—Apa! El tragí d’aquest Starbuck —digué l’apariador—.
És un oficial molt esmolat. Un bon home, i molt pietós. Però
ara vol moviment, me n’hi haig d’anar.
Va anar cap a coberta i nosaltres el seguírem.
Ara ja sortia el sol sens dubte. Ben aviat la tripulació va
pujar a coberta de dos en dos i en grups de tres. Els apariadors
s’afanyaven, els oficials s’ocupaven activament de la seva
tasca i algunes persones de terra anaven atrafegades portant
a bord les darreres coses. A l’entretant el capità Ahab romania
invisible com una relíquia dins la seva cabina.
22. bon nadal
Finalment, cap a migdia, després d’acomiadar els apariadors,
després que el Pequod fos desatracat del moll i després
que la sempre preocupada Caritat ens hagués vingut a trobar
amb una balenera amb el seu darrer present —una gorra
de dormir per a Stubb, el segon oficial, cunyat seu, i una
161