045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

94. una estreta de mà
Aquella balena de Stubb que els havia sortit tan cara fou
portada com calia al costat de Pequod, on totes les operacions
d’esquarterar i hissar detallades a un altre lloc foren
portades a terme amb regularitat, fins i tot el trasbals de la
Bóta d’Heidelburgh o caixa.
Mentre que alguns estaven ocupats en aquesta tasca, uns
altres es dedicaven a arrossegar els bidons més grans així que
estaven plens d’esperma, i en arribat el moment adequat,
l’esperma era manipulat amb tota cura abans d’anar a les
destil.leries, de les quals parlaré immediatament.
L’esperma s’havia refredat i cristal.litzat fins a un punt
que, quan jo i d’altres ens asseguérem davant una gran banyera
constantiniana, el trobàrem estranyament concentrat
en uns bonys que suraven aquí i allí enmig de la part encara
líquida. La nostra tasca era manyuclejar aquells bonys per
tornar-los a convertir en fluid. Una tasca dolça i untuosa!
No és sorprenent que en temps antics aquest esperma fos un
cosmètic tan estimat. Era tan purificador! Tan amorosidor!
Tan suavitzador! Un reblanidor tan deliciós! Després de tenir-hi
les mans ficades només uns minuts, els meus dits ja
semblaven anguiles i començaren, per dir-ho així, a serpentejar
i a tirabuixonar.
I així estava jo ben còmode, a coberta, assegut amb les
cames creuades, després del dur exercici en el gigre, sota un
cel blau tranquil, el vaixell en navegació indolent i lliscant
amb gran serenor. Em banyava les mans entre aquells glòbuls
blans i suaus de teixits infiltrats, formats gairebé en una
hora, que es trencaven greixosament entre els meus dits i
descarregaven tota la seva opulència com els raïms plens
i madurs descarreguen el vi. Mentre aspirava aquella flaire incontaminada
—literalment i veritablement com la flaire de
les violetes primaverals—, declaro que durant aquella estona
vaig viure com si m’estigués en un prat almescat. Em vaig
oblidar completament del nostre terrible jurament. Em
517