045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

la balena viva, sinó que —com hem vist a un altre lloc—
muntava damunt l’esquena morta en una mar agitada, i finalment
havia de baixar entre les ombres de la sentina i havia
de suar amargament tot el dia en aquell confinament
subterrani, manejant resoltament els barrils més barroers i
tenint-ne cura de l’emmagatzemament. En poques paraules,
entre els baleners, els arponers són els bodeguers, com se’ls
anomena.
Pobre Queequeg! Quan el vaixell estava gairebé mig esbutzat,
us hauríeu d’haver aturat a l’escotilla i l’hauríeu vist
allà davall, on, amb calçotets de llana, el salvatge tatuat serpentejava
entre la humitat i el llim com un llargandaix verd
amb clapes al fons d’un pou. I un pou, o una galera, va resultar
ser per al pobre pagà. Perquè, per estrany que sembli,
amb tota la calorada de les seves suades, va agafar un refredament
terrible que va convertir-se en febre i, a la fi, després
de patir uns quants dies, el va deixar en el seu coi ben prop
del llindar de la porta de la mort. Com s’anava consumint en
aquells pocs dies que s’escolaven lentament, fins que va semblar
que, d’ell, no en quedava gaire cosa més que l’esquelet i
el tatuatge! Tota la resta d’ell s’aprimava, i els ossos de les
galtes es tornaven més esmolats; però semblava que els seus
ulls cada vegada s’omplien més; i adquiriren una estranya
blanor llustrosa, que us miraven amb placidesa i amb profunditat
des de la malaltia, com a testimoni prodigiós d’aquella
salut immortal que hi havia en ell i que no podia morir
o afeblir-se. I com els cercles en l’aigua que quan es fan
més febles s’expandeixen, així els seus ulls semblava que
s’expandien com els anells de l’Eternitat. Un horror que no
té nom us amarava insensiblement quan us assèieu al costat
d’aquell salvatge que s’esvaïa, i en el seu rostre s’hi veien
coses tan estranyes com les que pogueren contemplar els qui
eren al costat de Zoroastre quan va morir. 155 Car tot allò que
és realment prodigiós i espantós en l’home, encara no s’ha
posat mai en paraules o en llibres. I l’aproximació de la
Mort, que ho iguala tot, impressiona igualment tothom amb
585