045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

no ens movem ni un dit... com si estiguéssim en calma absoluta.
Apa, apa, que ja creix l’herba al fons del bot! Déu
meu, que el masteler ja treu brots. Això no va, nois. Mireu
el bordador! Les coses clares, xicots, feu comptes escopir
foc o no?
—Oh, mireu quina sabonera que fa! —cridava Flask,
ballant amunt i avall—. Quin gep! Apa, feu pinya damunt el
bou... que s’està quiet com un tronc. Oh, minyons, feu força!
Coca i escopinyes per sopar, ja ho sabeu, minyons! Cloïsses
enfornades i bunyols! Oh, feu força, força! Aquesta balena és
una cent barrils, no la perdeu, ara... no la perdeu, no! Mireu
el lladrador! Oh, no empenyeu pel que engoliu, minyons!
Oh quin enfit, quina enfitada! Que no us agrada l’esperma?
Per allí corren tres mil dòlars, homes... un banc sencer, un
banc sencer! El banc d’Anglaterra!... Au, au, estrop! Quina
en fa ara, l’alemany?
En aquest moment Derick llançava el setrill contra els
bots que avançaven, i també la llauna d’oli; potser ho feia
amb la doble intenció de retardar la carrera dels seus rivals i
al mateix temps per accelerar econòmicament la seva gràcies
a l’impuls momentani del seu tir cap enrere.
—Aquest maleducat gos germànic! —cridà Stubb—.
Remeu fort, nois, com cinquanta mil vaixells de guerra carregats
de dimonis pèl-rojos! Què me’n dius, Tashtego? Ets o
no ets l’home capaç de xapar-te l’espinada en vint-i-dos bocins
en honor del vell gay-head? Què me’n dius?
—Remo com un condemnat, dic! —cridà l’indi.
Ferotgement però sense descompondre’s, incitats per les
befes de l’alemany, els tres bots del Pequod ja començaven a
arrenglerar-se gairebé en filera i, així col.locats, aconseguien
el bot estranger per moments. En l’actitud ferma, despresa i
cavallerosa del patró de bot quan s’acosta a la presa, els tres
oficials s’aixecaren orgullosament i de tant en tant animaven
el remer de popa amb el crit estimulant de:
—Endavant i força! Visca la brisa de rem! Fora el lladrador!
Avanceu-lo!
446