045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

abiar, jo—. Em voleu fer creure, hostaler, que l’arponer
s’entreté aquesta beneïda nit de dissabte, i potser fins i tot el
matí de diumenge, a mercadejar el seu cap per la vila?
—Exactament —digué l’hostaler—. Ara, que jo ja li he
dit que aquí no el podria vendre, que el mercat està saturat.
—De què? —vaig cridar.
—De caps, naturalment. Que no ho trobeu, que n’hi ha
massa, de caps, en aquest món?
—Ja us ho diré, hostaler —vaig dir ben calmosament—:
Serà millor que no us empatolleu aquestes verbes... no estic
tan verd, jo.
—Ja m’ho penso —va dir, i va agafar un bastonet i l’esmolava
per fer-ne un escuradents—, però estic segur que
l’arponer us deixaria ben madur si us sentia malparlar del
seu cap.
—Jo l’hi trencaré —vaig dir, ja totalment enfurit per
aquella inexplicable ensarronada de l’hostaler.
—Ja l’hi té, de trencat —contestà ell.
—Trencat... —vaig fer jo—, voleu dir que té el cap trencat?
—Això mateix, i per aquest motiu no el deu poder vendre,
em fa l’efecte.
—Hostaler —vaig dir, i vaig anar cap a ell tan fred com
el Mont Hecla enmig d’una tempesta de neu—, hostaler, no
us empatolleu més. Cal que ens entenguem, i ha de ser ara
mateix. Jo vinc al vostre hostal i demano un llit; vós em dieu
que només me’n podeu donar mig, que l’altre mig pertany a
un tal arponer. I en parlar d’aquest arponer, que jo encara
no he vist, vós us entesteu a explicar-me unes històries, desorientadores
i empipadores, que em provoquen un sentiment
incòmode per l’home que vós mateix m’heu designat
com a company de llit, una mena de relació, hostaler, que és
íntima i confidencial d’allò més. I ara us demano que em
parleu i em digueu qui i què és aquest arponer, i si estaré segur
en tots els aspectes passant la nit amb ell. I en primer
lloc, sigueu bon home i retireu aquesta història de vendre el
seu cap, que, si és certa, per a mi serà una evidència que
68