045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Sigui com sigui, ara la seva veu se sentia tot sovint cridant
als tres guaites i advertint-los que mantiguessin la vista
esmolada, sense deixar d’informar ni d’un marsuí. Aquesta
vigilància no va trigar a tenir recompensa.
47. l’estorer
Era una horabaixa ennuvolada i embascacla; els mariners
vagarejaven mandrosament per les cobertes o contemplaven,
absents, les aigües de plom. Queequeg i jo ens dedicàvem
plàcidament a teixir allò que se’n diu un pallet d’estora
per fer-ne un reforç addicional per al nostre bot. Tan quieta i
esmorteïda, i no obstant això, tan plena d’averanys era aquella
escena, i en l’aire surava una mena de malastrugança
ensonyada, que cada mariner silenciós semblava esvanit en
el seu propi ésser invisible.
Jo era l’assistent o el criat de Queequeg, molt atrafegat
amb el pallet d’estora. Mentre passava i repassava la trama
o el filat de marlí entre les llargues filasses de l’ordit, utilitzant
les mans a manera de llançadora, i mentre Queequeg,
de costat, ara i adés introduïa el seu pesat sabre d’alzina entre
els filaments tot mirant ociosament cap a l’aigua, i descuradament
i sense pensar portava cada filassa a lloc, dic
que sobre tot el vaixell hi regnava un ensonyament tan estrany,
i també damunt la mar, només trencat pel renou
sord i intermitent del sabre, que semblava que allò era el
Teler del Temps, i que jo fos una llançadora que teixia i teixia
mecànicament per als fats. Allí hi havia els filats fixos de
l’ordit, subjectes a una única vibració reiterativa i inalterable,
i aquesta vibració era suficient per admetre dins ell la
mescla creuada d’altres fils. Aquell ordit semblava la necessitat;
i aquí, pensava jo, amb la meva mà passo la meva pròpia
llançadora i teixeixo el meu destí dins aquests fils inalterables.
287