045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

oca oberta—, que només la vista d’aquell patró badallaire,
per la força del contrast, actuava com un encanteri sobre la
tripulació. També cal dir que Stubb era un d’aquells humoristes
estranys, la jovialitat dels quals és tan curiosament ambigua
que obliga els seus inferiors a guardar-se prou en la
qüestió d’obeir-lo.
Obeint un senyal d’Ahab, ara Starbuck remava obliquament
davant la proa de Stubb. I quan un minut o així els dos
bots romangueren molt a prop l’un de l’altre, Stubb va cridar
a l’oficial:
—Senyor Starbuck! Bot a babor, ep! Una paraula, si us
plau!
—Ei! —va fer Starbuck sense girar-se gens ni mica en
parlar.
Continuava acuitant amb afany però amb xiuxiueigs la
tripulació, amb la cara empedreïda i sense girar-la a Stubb.
—Què en penseu, d’aquests nois esgrogueïts? —digué
Stubb.
—Han pujat a bord de contraban, no sé com, abans que
el vaixell salpés. (Fort, nois, fort!) —va xiuxiuejar a la tripulació,
i després va tornar a alçar la veu—: És un afer trist,
Stubb! (Que bulli, minyons, que bulli!) Però no t’hi encaparris,
Stubb, tot anirà bé. Que la teva tripulació remi fort, vingui
el que vingui. (Ànsia, mariners, ànsia!) Hi ha bocois
d’esperma davant nosaltres, Stubb, i hem vingut a això. (Remeu,
nois!) Esperma, esperma és el joc! Això almenys és l’obligació.
Obligació i profit en mà!
—Sí, sí, això he pensat jo —va mormolar entre si mateix
Stubb, quan els bots es varen separar—. Quan els he ullat,
ho he pensat. Sí, i ell baixava tant a la bodega per això, tan
sovint, com sospitava el Melindro de molt temps ençà. Allà
sota estaven amagats. La Balena Blanca és al fons de tot això.
Bé, bé, que sigui així! No hi podem fer res! D’acord! Deixeu
pas, nois! La Balena Blanca no serà per avui! Deixeu pas!
L’aparició d’aquells exòtics desconeguts en un moment
tan crític com el d’arriar els bots de coberta havia despertat,
293