045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

alisis que empenyen tan dreturerament el meu bon vaixell,
aquests alisis o quelcom de semblant... quelcom tan inalterable,
tan plenament poderós, empeny la meva ànima guillada
cap endavant! Som-hi! Ei, els de dalt! Què veieu?
—No res, capità!
—No res! I gairebé és migdia! La dobla va pidolant! Mireu
el sol. Sí, sí, deu ser això. L’he avançada. Com és que he
corregut tant? I ara és ella qui m’encalça a mi, no pas jo a
ella... això és dolent. Ho hauria d’haver tingut en compte.
Beneit que sóc! Les cabestreres, els arpons que arrossega. Sí,
sí. L’he sobrepassada durant la nit. A virar! A virar! Baixeu
tots, tret dels guaites regulars! Homes a les braces!
Amb el rumb que havia navegat, el vent havia bufat
aproximadament a la quadra del Pequod, de manera que
ara, emproat en direcció contrària, el vaixell avançava a
contravent i tornava a batre l’escuma del seu deixant blanc.
—Ara navega amb vent de cara cap a la mandíbula
oberta —remugà Starbuck mentre dujava el braçalot acabat
de cobrar damunt el passamà—. Que Déu ens guardi,
però jo ja sento els ossos humits dintre meu, i la carn ben
mullada per part de dins. Sospito que desobeeixo el meu
Déu obeint-lo a ell!
—Preparats per guindar-me! —cridà Ahab, avançant
cap al cistell de cànem—. La trobarem ben aviat.
—Sí, sí, capità —digué Starbuck, i va fer immediatament
el que Ahab manava, de manera que novament Ahab
fou enfilat a dalt.
Va passar una hora sencera, allargassada fins a semblar
un segle. Ara fins i tot el temps alenava lentament amb una
demora feridora. Però a la fi, a unes tres quartes de proa, a
sobrevent, Ahab va albirar novament el broll, i a l’instant
s’alcaren tres esgarips dels tres tamborets, com proferits per
llengües de foc.
—Et torno a trobar cara a cara per tercera vegada,
Moby Dick! Baixeu-me a coberta! Caceu les braces a cenyir!
Arreplegueu tot el vent! Encara és massa lluny per arriar els
681