045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—Per què no crideu, si la veieu? —exclamà Ahab quan,
després d’un interval d’alguns minuts del primer crit, no
s’havia sentit res més—: Hisseu-me amunt, homes! Aneu
errats: Moby Dick no llança un sol broll d’aquesta manera i
després desapareix.
I així era. En la seva precipitació adelerada, els mariners
havien confós qualsevol altra cosa amb el broll de la balena,
com ho provaria ben aviat el fet següent: quan Ahab just havia
arribat a la seva talaia, quan just la tira havia estat amarrada
amb la clavilla a coberta, va ser com si donés la nota clau
d’una orquestra que va fer vibrar l’aire amb la descàrrega
combinada d’un munt de rifles. Es va sentir l’esgarip triomfant
de trenta pulmons de dant quan —molt més a prop del
vaixell que no pas el lloc del brollador imaginari, a menys
d’una milla a proa— Moby Dick va saltar a la vista! Car la Balena
Blanca ara no havia revelat la seva proximitat amb brolls
calmats i indolents, ni amb el doll pacífic de la font mística del
seu cap, sinó amb el fenomen molt més prodigiós de la seva
guimbada. Pujant a gran velocitat de les fondàries més pregones,
el catxalot engega així la seva mola sencera cap a l’element
pur de l’aire, i acaramullant una muntanya d’escuma
enlluernadora, mostra el lloc on és a una distància de set milles
o més. En aquests moments, les ones esqueixades i rabioses
que produeix semblen la seva cabellera; en alguns casos,
aquesta guimbada és el seu gest de desafiament.
—Per allí guimba! Per allí guimba! —fou el crit, quan la
Balena Blanca es va disparar cap al cel com un salmó, en una
bravejada incommensurable.
Vist tan sobtadament en la planura blava de la mar, i
destacat contra el fons encara més blau del cel, el ruixat que
va aixecar va resplendir i espurnejar intolerablement com
una glacera, i es va quedar allí, esvaint gradualment la seva
intensitat enlluernadora, fins a convertir-se en una boira velada,
com un plugim que avança en una vall.
—Sí, fes la teva darrera guimbada cap al sol, Moby Dick!
—exclamà Ahab—. La teva hora i el teu arpó ja són a l’a-
672