045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

gelada, aleshores és quan veritablement gaudiu de la sensació
generalitzada d’una escalfor deliciosa i inconfusible. Per
aquesta raó una cambra de dormir no ha de tenir mai una
llar de foc, cosa que és una de les luxoses incomoditats dels
rics, car el cim d’aquesta mena de plaer és no tenir altra cosa
que les mantes entre vosaltres i la vostra comoditat i el fred
de l’aire exterior. Aleshores jaieu com una espurna calenta al
cor d’un cristall àrtic.
Vàrem seure agotzonats una estona quan de sobte vaig
pensar que obriria els ulls. Quan estic entre llençols, sigui de
dia o de nit, estigui adormit o despert, sempre tinc el costum
de tenir els ulls clucs, i això per tal de concentrar més la comoditat
d’estar dins el llit. Perquè ningú no pot sentir completament
la pròpia identitat si no té els ulls tancats; com si, de fet,
la foscor fos l’element propici per a les nostres essències, mentre
que la claror congenia més amb la nostra part argilosa.
Així doncs, després d’obrir els ulls, i sortint de la meva
fosca plaent i autocreada per entrar en la tenebra imposada i
rude de les dotze de la nit sense il.luminació, vaig experimentar
una revulsió desagradable. No vaig posar cap objecció a la
insinuació de Queequeg que potser seria millor encendre un
llum, ja que estàvem tan desvetllats; a més, ell tenia moltes ganes
de fer unes quantes pipades amb el seu tomahawk. Cal dir
que, tot i que jo sentia la mateixa forta repugnància de la nit
abans al fet que fumés dins el llit, veieu com esdevenen d’elàstics
els nostres prejudicis més tibats quan l’amor ve a doblegar-los.
Car ara res no em plaïa més que tenir Queequeg fumant
al meu costat, fins i tot al llit, perquè aleshores semblava
ple d’una serena joia domèstica. Ara ja no m’afectava indegudament
la pòlissa d’assegurança de l’hostaler. Només vivia per
a la comoditat confiada, condensada en el fet de compartir
una pipa i una manta amb un amic de veritat.
Amb els nostres capots aspres sobre les espatlles ara ens
passàvem el tomahawk de l’un a l’altre fins que lentament
anà creixent part damunt de nosaltres un cobricel de fum
il.luminat per la flama de la llàntia que havíem encès.
109