045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

No sé si fou que el cobricel ondulant va empènyer el salvatge
a escenes llunyanes, però el cas és que em parlava de la
seva illa nativa; i jo, delerós de sentir la seva història, li vaig
pregar que no s’aturés i me la contés. Ell ho féu de bon grat.
Tot i que en aquella època jo comprenia ben poques de les
seves paraules, revelacions subsegüents, quan ja m’havia familiaritzat
més amb la seva fraseologia trencada, em capaciten
ara de presentar la seva història sencera, com podeu veure
en el simple esquelet que ara en dono.
12. biografia
Queequeg era nadiu de Kokovoko, una illa llunyana vers
l’oest i el sud. No és marcada a cap mapa: els llocs de veritat
no hi són mai.
Quan era un salvatge acabat de sortir del niu que corria
esbojarradament per les selves nadiues, vestit amb herbes,
seguit per les cabres que pasturaven com si fos un rebroll
verd, ja aleshores en l’ànima ambiciosa de Queequeg s’hi insinuava
un fort desig de veure quelcom més de la cristiandat
que un balener o dos de mostra. El seu pare era un alt cap,
un rei; el seu oncle era un sacerdot; i per part de mare s’enorgullia
de ties que eren les viudes de guerrers invencibles.
Hi havia sang excel.lent a les seves venes: matèria reial. Tot i
que temo que tristament viciada per la propensió al canibalisme
que havia tingut en la seva joventut sense tutoria.
Un vaixell de Sag Harbor va visitar la badia del seu pare
i Queequeg va cercar un passatge per a terres cristianes. Però
la nau ja tenia coberta la seva necessitat de mariners i va
menystenir el seu desig; de res no hi valgueren les influències
del seu pare, el rei. Però Queequeg va fer un vot. Tot sol en la
seva canoa, va remar fins a un estret llunyà per on sabia que
havia de passar el vaixell en anar-se’n de l’illa. A una banda
hi havia uns esculls de corall, a l’altra una llengua de terra
110