045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

damunt dels quals, a les creuetes dels mastelers, hi vèieu uns
flascons fràgils plens del mateix fluid preciós; a més, clavada
a la galeta del pal major, hi portava una llàntia de bronze.
Com vàrem saber més tard, el Fadrí havia tingut un èxit
sorprenent, cosa encara més prodigiosa atès que, a l’entretant,
navegaven per aquells mateixos caladors molts d’altres
vaixells que s’havien passat mesos sencers sense capturar ni
un sol peix. No solament s’havien desprès de barrils de carn
i de pa per fer lloc a l’esperma més valuós, sinó que n’havien
baratat per bótes buides suplementàries amb els vaixells que
havien trobat. Aquelles bótes ara estaven estibades a la coberta,
i fins i tot als cambrots privats del capità i dels oficials.
Àdhuc havien fet estelles la taula de cabina i l’havien feta
servir de llenya de cremar, i els comensals de la cabina menjaven
arran d’una pesada bóta d’oli lligada a les taules del pis
com si fos un centre de taula. Al castell de proa els mariners
havien arribat a calafatejar i enquitranar els seus cofres i
els havien omplert. Afegien faceciosament que el cuiner havia
clavat una tapadora a l’olla més gran i l’havia omplerta;
i que el cambrer havia posat un dull a la seva cafetera de recanvi
i l’havia omplerta; que els arponers havien posat una
tapadora als buits dels seus ferros i els havien omplert; que,
efectivament, tot anava ple d’esperma, tret de les butxaques
dels pantalons del capità, les quals reservava per ficar-hi les
mans en testimoni ufanós de la seva total satisfacció.
Quan aquell alegre vaixell de la bona sort s’acostà al sorrut
Pequod, el so bàrbar de tambors enormes va arribar-nos
des del seu castell de proa. I en acostar-se encara més, es varen
veure una munió dels seus homes dempeus al voltant de
les destil.leries enormes que, cobertes amb el poke apergaminat,
o pell del ventre de la balena negra, produïen un fortíssim
bramul a cada cop de puny de la tripulació. A l’alcàsser,
els oficials i els arponers ballaven amb les noies color d’oliva
que s’havien escapat amb ells a les illes Polinèsies. Dalt d’un
bot d’ornament penjat fermament i ben amunt entre el trinquet
i el pal major, tres negres de Long Island, amb uns ar-
602